El garbuix en què està immersa la política espanyola és fruit també de l’ínfima solvència informativa dels mitjans que estan en mans de bancs i corporacions afins a l’Ibex 35 que fan un relat interessat segons els convé.

Qui ens pot donar informació que ens mereixi confiança? Què esperem dels mitjans, que ens donin la raó, que ens afalaguin o que ens “cantin” les veritats? És una qüestió de confiança. Què llegim, escoltem o veiem? Si parlem de les xarxes, ja no tenen la més mínima garantia, perquè les notícies falses circulen a tota màquina. Estaria bé que els mitjans i els seus professionals fessin, com fan els metges, un jurament “hipocràtic” en el qual es comprometin segons el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Malauradament, feta la llei, feta la trampa, i com es pot constatar hi ha alguns periodistes que maneguen les notícies a gust de la propietat sense cap escrúpol, com són ben pocs els periodistes expedientats pel seu Col·legi professional per mala praxi. Una altra cosa són els articles d’opinió, en els quals cadascú es pot esplaiar segons les seves tendències periodístiques, socials o polítiques.

Resumint: es tracta de fer una informació acurada i precisa; evitar perjudicis per informar sense prou fonaments; rectificar les informacions incorrectes; respectar el dret a la intimitat; salvaguardar la dignitat de les persones. L’objectivitat hauria de ser la guia i nord del periodisme, perquè una de les bases de la nostra societat és la llibertat d’expressió i d’informació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram