La terminologia de molts documents i històries publicades ens parla de la denominada guerra civil del 1936-1939. Però si ens aturem a pensar en el tema, hom es pregunta… Qui es va rebel·lar, el 18 de juliol de 1936? Foren les guarnicions de l’exèrcit de diverses regions militars a les quals varen respondre guarnicions de l’exèrcit republicà, “roig” des de la banda insurrecte i als del mateix bàndol com a “nacionals”. Per això, el terme civil quadra ben poc amb la realitat. Això sí, a un costat i a l’altre es constituïren bandes d’incontrolats, més o menys consentides, per fer mal al contrari.
Ja han passat 80 anys i hi ha prou perspectiva històrica per posar les coses al seu lloc. Hi ha relats dels fets que hi posen una capa de boira per sobre, com si no hagués passat res. D’altres l’anomenen guerra “incivil”, que és una altra forma de dir-ho, altres “glorioso alzamiento nacional” (una mica d’amagatotis, avui dia encara ho diuen així).
El que és greu és que encara avui s’estigui parlant de retirar els símbols franquistes, del Valle de los Caídos, de la Fundació Francisco Franco amb tots els documents segrestats per la família del dictador, dels “papers de Salamanca”, de l’exhumació de cadàvers de les cunetes, del judici als assassins i torturadors que campen tan tranquils i de tants i tants conflictes que s’han tancat en fals. La guerra va durar tres anys, l’escarni, la ignomínia i el menyspreu fa 77 anys que dura, fins quan? Amb l’actual marasme polític espanyol, de dretes prepotents i esquerres submises, durarà anys i panys. Allà ells!
