Massa vegades donem per certa una informació que més tard es dóna per incorrecta o falsa. Aquests darrers dies, va córrer per la xarxa un article que s’atribuïa a Lluís Llach i que més tard es va aclarir que no era seu. Amb la informació de la xarxa, com hem de passar pel sedàs tot el que ens arriba de forma continuada i abassegadora com un tsunami? La informació, respecte al coneixement, pot ser com els arbres que no et deixen veure el bosc: s’ha d’ordenar, raonar, distingir i analitzar abans de donar-la per certa. No sempre l’equació a més informació més coneixement és certa, perquè amb informació esbiaixada ens podem fer un bon embolic.
Anem a pams. Amb una bona informació podrem adquirir un coneixement correcte i amb aquest arribar a conèixer en profunditat un tema, que és el saber. En mans de qui està la informació? Qui té prou mitjans per, a través de la propaganda moltes vegades encoberta, fer-nos o intentar fer-nos combregar amb rodes de molí? Qui comprova i controla la veracitat de les notícies i propaganda de productes de tot tipus amb la que ens bombardegen cada dia? No siguem ingenus, en l’actualitat les corporacions multinacionals són les que tenen prou diners, i per tant mitjans, per poder conformar un entramat que defensi els seus interessos econòmics particulars. Així estem, i hem de ser molt curosos en saber escollir les nostres fonts d’informació. Per sort estan apareixent a la xarxa diaris, anomenats digitals, compromesos amb la veracitat i l’objectivitat de les seves notícies, i és d’agrair.
