Ja és l’hora de dir les coses pel seu nom a aquells que subverteixen el llenguatge en el seu concepte real i, cada vegada que ho facin, replicar-los amb l’ús correcte de l’expressió. És difícil rebatre-ho quan es fa pels mitjans informatius per la manca d’oportunitat de respondre immediatament, però en els plens dels ajuntaments, en les sessions parlamentàries, en les tertúlies en directe, quan algun polític o opinador en deixa anar una, immediatament ha de ser rebatut, sense circumloquis, directament a la jugular, sense compassió.
“Els jutges es limiten a aplicar la llei”. Quina llei? Pegar i empresonar innocents és en dret a llei? Una llei que quan us convé a vosaltres us la passeu per l’arc del triomf? Ara el Tribunal Constitucional dictamina que el president Puigdemont tenia dret a presentar-se a les eleccions. Ara! Quan no es pot presentar. És inaudit!
“S’ha fet un cop d’estat”. Quin cop d’estat? Sense violència no es fan els cops d’estat. “Polítics presos, no presos polítics”. Com es pot dir això? D’això se’n diu dominar el relat. Si els unionistes el guanyen, tenen guanyat el conflicte, almenys al territori espanyol. Arrimadas afirma: “Torra no és president de tots els catalans”. I Mariano Rajoy o Pedro Sánchez ho són de tots els espanyols? Felip VI és “rei de tots els espanyols”? L’himne i la bandera espanyola ho són de tots els espanyols? L’inefable Miquel Iceta diu “que la diada sigui de tots els catalans”. Va home va, quina mena d’argument és aquest? Serà que Iceta, García Albiol, Arrimadas o Xavier Domènech poden parlar en nom de tots els catalans? No tenen remei!
