Entre el veïnat del barri de Riera hi ha descontentament per la ubicació de l’estadi. Foto: Toni Sellas / Flickr
Crispació a Riera. Molta indignació entre els veïns i les veïnes que van assistir a l’assemblea general de l’associació de veïns, celebrada al local del carrer de Sant Jeroni el dia 17. El motiu ja el saben tots. A més dels partits al camp de l’Espanyol, que ja provoquen moltes molèsties entre el veïnat, ara s’hi faran concerts. Tot i que fonts municipals han assegurat a Línia Cornellà que només s’ha autoritzat l’actuació de Robbie Williams del 5 de juliol i que el consistori “no es mourà d’aquí”, els veïns temen que l’estadi perico n’aculli més en el futur.
De fet, fa dos mesos la cantant Lola Índigo va anunciar que celebraria un concert a Cornellà una setmana després que Robbie Williams, però immediatament l’Espanyol va comunicar que aquest esdeveniment no comptava amb les autoritzacions corresponents, tot i que va reconèixer que estaven treballant amb la promotora del concert perquè complís els requisits legals. Des del club guarden silenci, a preguntes d’aquesta publicació, i es limiten a reivindicar que l’RCDE Stadium és “sens dubte, una de les millors opcions per realitzar qualsevol classe d’esdeveniment”.
Oposició a l’estadi
Els veïns del barri, tanmateix, no ho veuen igual. “Mai hauria d’haver estat construït al costat de Riera. Són 40.000 persones afegides a un barri de només 3.000, amb tot el que això implica”, argumenta la presidenta de l’associació, Conchi Zafón.
A mitjans de febrer es va celebrar l’assemblea general de l’associació de veïns del barri de Riera. Foto: Línia Cornellà
Vandalisme al carrer
El teòric ordre elaborat prèviament per la junta de l’associació -que abordava, en primer terme, les quotes de la mutualitat funerària veïnal Sinera- va saltar pels aires quan l’Alicia, una indignada veïna, va etzibar a la presidenta que “el que cal és protegir el barri del vandalisme de 300 ultres que cada 15 dies terroritzen el barri, amb insults als veïns, pixades al carrer i un llarg etcètera”. I, un cop oberta la veda, l’allau de queixes va arribar a provocar un col·lapse en l’assemblea, que per moments semblava més el bar de la cantonada, on tots parlaven -cridaven, més aviat- al mateix temps i ningú escoltava. Afortunadament, una moderadora avesada en mil batalles va reconduir la situació.
“Nosaltres ens hem reunit mil vegades amb l’Ajuntament, l’Espanyol, els Mossos i qui calgui”, es defensava Zafón amb poques esperances d’èxit. En aquest sentit, des de l’Ajuntament defensen que cada cop que hi ha partit es posa en marxa un operatiu entre Guàrdia Urbana i Mossos per garantir la seguretat. “Si voleu, veniu a la pròxima reunió i ho veieu vosaltres mateixos”, engrescava Zafón a la gent, al mateix temps que criticava la poca implicació veïnal amb l’associació.
“Si fa falta, jo vinc a la manifestació”, prometia una veïna abans de deixar la sala per un inesperat assumpte urgent. Les històriques i mítiques protestes veïnals per les inundacions del segle passat tornaven a planar, de nou, per la sala.
Manifestació avortada
La proposta de manifestar-se va emportar-se aplaudiments dels presents, però Zafón ja se les sap totes i, amb un inesperat cop de maluc, va llençar un gerro d’aigua freda a l’emoció del moment. “Si som quatre gats, no val la pena convocar res”, alertava.
Finalment, i després d’una hora i mitja d’agre debat, es va decidir recollir les queixes i crear una comissió per dur-les el 5 de març als responsables municipals. El partit continua.
