Algunes de les imatges de la mostra, exhibides a l’ateneu La Nau. Foto: Línia Cornellà
Dones de Cornellà és el títol d’un llibre de fotografies antigues de la doctora en Estudis de Gènere Vicky Martín i l’historiador Pere Guaita que mostra l’evolució de les cornellanenques els darrers cent anys, primer al camp, més tard a les fàbriques i ara a les oficines. I, sobretot, la seva vital aportació a la transformació de la ciutat, que en relativament poc temps ha passat de poble rural a urbs metropolitana.
Dones de Cornellà també és el nom d’una exposició fotogràfica inaugurada a la sala Padró i l’ateneu La Nau el passat 7 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Ja no són les pageses i les obreres del segle passat, sinó les ciutadanes del segle XXI, amb diversos orígens, diverses identitats i diferents visions i perspectives de la ciutat.
Una part de la mostra es pot contemplar fins al dia 14 a una de les naus d’Almeda. En concret a La Nau, antic recinte industrial reconvertit recentment en ateneu. A les sis en punt, tal com està anunciat al cartell de l’exposició on surt la imatge de Gisèle Pelicot -la dona francesa que amb les seves denúncies ha esdevingut un símbol de la resistència feminista contra les agressions sexuals i a qui l’organització de la mostra vol retre homenatge- un soci de l’ateneu i membre de la cooperativa cervesera Cornèlia obre la porta del local.
“Cal continuar cap a la igualtat efectiva de gènere”
A la paret de l’esquerra, una vintena de fotos en color; a sobre de l’escenari, una altra vintena, la major part en blanc i negre. Totes de dones, algunes d’elles practicant muay thai, la boxa tailandesa, al gimnàs popular Pepita Carpena. “Volem fer visible la pràctica femenina d’aquest i altres esports tradicionalment masculins”, explica Mireia Cabrero a Línia Cornellà.
Cabrero és una de les divuit fotògrafes i fotògrafs participants en la mostra, que enguany celebra la segona edició. Andrés Cordero, Isabel Nadal i Elena Losada són altres dels noms propis de l’exposició. Noms propis que retraten persones anònimes, dones cis i també transgènere que viuen a la ciutat.
Una de les imatges de la mostra. Foto: Carolina Barrera/Visiones Baix Llobregat
L’altra part de la mostra es pot veure a la Sala Padró fins al 27 de març. “Es tracta de fotos de diferents visions del 8M”, detalla Cabrero. Algunes d’aquestes corresponen a les marxes nocturnes feministes dels darrers anys. “He volgut representar l’evolució del moviment des de les primeres manifestacions fins avui, amb la idea que cal continuar avançant cap a la igualtat efectiva de gènere”, explica la fotògrafa.
Fer visibles totes les persones que se senten dones
Aquesta mostra, impulsada conjuntament per l’Associació Fotogràfica de Cornellà de Llobregat (AFOCOLL) i el projecte Visiones Baix Llobregat, amb el suport del centre cultural Orfeó Catalònia i el col·lectiu Collage People, “vol donar visibilitat a les dones de la ciutat, a totes les que se senten dones”, especifica Carolina Barrera, membre del Grup de Dones de la Sala Padró que han fet possible la segona edició de l’exposició i que es pot visitar presencialment als esmentats llocs i també de manera virtual a través d’un codi QR.
Les fotografies del grup formen part d’una performance especial que es va realitzar per diversos llocs de Cornellà, com per exemple el Castell, “amb la idea de retratar el talent i també el patrimoni local”, informa Barrera, que afegeix que la mostra és una col·laboració puntual i fotogràfica amb el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del municipi, que treballa “per ajudar les veïnes de Cornellà a exercir els seus drets com a dones”. El resultat del treball col·lectiu, opina Barrera, és una selecció “molt interessant” de dones que viuen a la Cornellà del segle XXI. La història, ara explicada i protagonitzada per dones, continua.
El llibre que posa les dones de Cornellà al centre del relat històric local
