L’antiguitat dels edificis és un dels factors de desigualtat. Foto: Pere López Brosa

La pandèmia ha fet encara més visibles les desigualtats entre barris. Viure en una determinada zona ha fet que tinguis més probabilitats de contagiar-te, ja sigui per l’alta densitat de població, per les dificultats d’aïllar-te en condicions o pel simple fet de fer feines essencials que no es podien fer teletreballant des de casa. Unes característiques que, tal com explica Sergio Porcel, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, a Cornellà es concentren al barri de Sant Ildefons. Segons un estudi elaborat per aquest centre de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la ciutat hi ha un 28% de població que resideix en zones d’extrema vulnerabilitat urbana i la majoria es concentra en aquest barri. Això vol dir que aquests veïns i veïnes parteixen d’unes condicions de fragilitat i desavantatge que fan que sigui molt fàcil que passin a viure en una situació crítica.

Porcel detalla a Línia Cornellà que, en el cas de Sant Ildefons, aquestes condicions són una elevada presència d’edificis antics, anteriors als anys 70, una densitat de població també molt alta i la quantitat de població amb rendes baixes i de persones migrants que fan que patir pobresa en aquests entorns sigui especialment dur.

Des de l’IERMB posen l’exemple dels estudis superiors, ja que per la suma d’aquests elements hi ha molt pocs veïns del barri que aconsegueixen tenir estudis superiors. A més, aquells que aconsegueixen prosperar en marxen, en comptes de quedar-se, buscant unes millors condicions de vida. Així és com les desigualtats es cronifiquen i es tornen un element més del barri.

CONDICIONS DIGNES
L’estudi també diu que, a l’hora de millorar aquests barris, les administracions s’han centrat a construir equipaments i arreglar places i carrers, deixant les polítiques socials i d’acompanyament en segon lloc. Però Sergio Porcel considera que “cal deslliurar als municipis d’aquesta responsabilitat” i cal exigir que ho assumeixin altres administracions com l’AMB, però sobretot, la Generalitat i l’Estat. Ells són qui han de fer polítiques més globals per lluitar contra les desigualtats.

Tot i que creu que “és molt difícil” que la gent que viu en aquests barris deixi de ser vulnerable, Porcel afegeix que “la clau és que aquests barris estiguin ben atesos per les administracions” i afirma que “això és el que hauríem d’aspirar”.