L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol obrir-se pas a l’àrea metropolitana. Aquest va ser l’objectiu que va verbalitzar la seva presidenta, Neus Lloveras, a finals de maig a Badalona. La proposta es concreta en l’impuls de consultes ciutadanes sobre l’adhesió a l’òrgan independentista que aplega 786 dels 948 municipis de Catalunya –tot i que només el 43% de la població catalana–. Lloveras va assegurar que la participació a l’AMI té una “transcendència prou gran” com per plantejar-ho a la ciutadania.
La voluntat de penetrar a la corona metropolitana no és una qüestió sense importància: es tracta de l’àrea on més gent hi viu –més de tres milions– i on l’AMI és gairebé inexistent. De fet, Lloveras va assegurar a l’abril que és en aquesta zona on “encara hi ha molta feina a fer”.
Una bona part de l’àrea metropolitana correspon al sud del Baix Llobregat, la zona més poblada d’una comarca que té la meitat dels seus municipis adherits a l’AMI –17 dels 30–, els quals, però, estan situats majoritàriament al nord i al centre. Sant Just i Castelldefels són l’excepció d’una àrea clau per als interessos de l’ens independentista.
Dies després de la visita de Lloveras a Badalona, la comissió executiva de l’AMI va aprovar el pla d’actuació de l’entitat, que contempla les consultes en els pròxims mesos. També es va presentar, davant les més que possibles dificultats, un informe jurídic explicant com “esquivar” les majories plenàries –l’AMI exigeix majoria absoluta al Ple per acceptar-ne la incorporació– o els vetos que puguin venir del govern espanyol. En aquest sentit, Lloveras va afirmar que “s’ha demostrat que quan hi ha voluntat de fer una consulta es fa” i que la “fórmula no ha de ser el problema”.
El primer pas de tot plegat serà reunir-se el 29 de juny amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per presentar-li la proposta de consulta. Ara per ara la capital catalana és “municipi observador” –no té dret a vot a les reunions–, després que no s’assolís la necessària majoria absoluta al Ple el setembre passat. A partir d’aquí, l’AMI vol ampliar el radi d’acció i reunir-se amb consistoris de la corona metropolitana.
Un no “rotund” del
Ple de Cornellà a l’AMIEls precedents de les iniciatives municipals a l’àrea metropolitana per adherir-se a l’AMI no són gaire positius, a priori. I és que els diferents plens, amb alguna excepció, han rebutjat aquest moviment. Aquest és el cas de Cornellà, que el juliol de l’any passat va debatre sobre entrar o no a l’ens independentista.
En aquella sessió el PP va presentar una moció “sobre l’adhesió o no” de Cornellà a l’AMI. El seu portaveu, Daniel Serrano, va expressar durant la seva intervenció que la voluntat de la formació popular era que l’Ajuntament digués “alt i clar ‘no’ al projecte separatista”.
ERC, per la seva banda, va presentar una moció alternativa que era una esmena a la totalitat a la del PP, on demanava l’ingrés de Cornellà a l’AMI. La seva cap de files, Raquel Albiol, va afirmar que no eren ells “simplement” els que havien presentat la moció, sinó també la “societat civil” i els 15.675 cornellanencs que van anar a votar el 9N.
Finalment, i després d’un encès debat, el Ple va donar un ‘no’ “rotund” a l’AMI, tal com va descriure aleshores la portaveu socialista, Emilia Briones.
