Cornellà es va tornar a tenyir completament de vermell el 14 de febrer. El PSC va recuperar el terreny perdut en les últimes cites electorals i, després d’uns anys destenyit de taronja, el cinturó torna a ser vermell. Tot i que la ciutat ha estat una de les més fidels al partit de l’alcalde Antonio Balmón, en les últimes eleccions al Parlament, les del desembre del 2017, Ciutadans es va imposar als socialistes, que van quedar relegats a la segona plaça.
El mèrit de la llista encapçalada per Salvador Illa aquest 14-F va ser frenar la pèrdua de vots que va provocar la caiguda de la participació. El PSC va retenir gairebé tots els vots que va rebre el 2017 i només en va perdre 75 en comparació amb aquells comicis. Així doncs, els socialistes van rebre 12.462 paperetes (40,1%) que els van convertir en el partit més votat.
CONSOLIDACIÓ REPUBLICANA
El que va suposar un resultat històric a les municipals es confirma com una tendència en aquestes eleccions al Parlament. Esquerra Republicana torna a ser segona força a la ciutat, una situació repetida en molts municipis de l’àrea metropolitana i que confirma l’encert de l’estratègia dels republicans per buscar nous votants fora dels seus feus tradicionals.
A la ciutat, la llista liderada per Pere Aragonès va aconseguir 4.703 vots (15,1%) i va escalar una posició, com també va fer En Comú Podem. Els liles van rebre 3.414 vots (11%) i van aconseguir enfilar-se fins al tercer lloc, tot i que tant ells com ERC van perdre milers de vots.
LA ULTRADRETA ES DISPARA
Vox va guanyar la partida a la resta de la dreta unionista i es va convertir en quarta força després de rebre 2.834 vots (9,1%). Per barris, els ultres van aconseguir els millors resultats a Sant Ildefons, on es van convertir en segona força amb 765 vots, només per darrere del PSC.
En aquest barri també va aconseguir bons resultats Ciutadans, que va ser tercera força amb 568 vots. Els taronges van aconseguir ser segons a Gavarra, amb 691 vots, uns resultats que no poden tapar l’enfonsament estrepitós de la llista de Carlos Carrizosa, que va perdre gairebé 14.500 suports en comparació amb el 2017. Aquest 14-F va quedar en cinquè lloc amb 2.494 vots (8%).
Entre els partits de la triple dreta va aconseguir col·locar-se Junts, que va sumar 1.758 vots (5,7%) i va ser sisena força, per davant del PP. La llista de la qual va ser apartat Daniel Serrano, exlíder dels populars a la ciutat, per investigació d’abús sexual va rebre 1.356 suports (4,4%). Finalment, la CUP-G va aconseguir sumar 1.193 vots (3,8%).
DESMOBILITZACIÓ GENERAL
Una de les dades que va marcar la jornada electoral del 14-F va ser la de la participació. A la ciutat, la meitat del cens va decidir quedar-se a casa i només van anar a votar el 50,1% dels veïns i veïnes cridats a les urnes (31.453 persones). Així i tot, aquesta no és la dada de participació més baixa en unes eleccions al Parlament, ja que això va passar el 1992 amb una participació de només el 46,9%.
Montilla, ‘president’
L’anècdota de la jornada la va protagonitzar l’exalcalde cornellanenc José Montilla. A l’expresident de la Generalitat li va tocar presidir una mesa electoral a Sant Just Desvern, on viu actualment. Tot i que era suplent, el titular va presentar recurs i Montilla va complir amb el seu deure.
