Molts no ho saben, però Cornellà té una alcaldessa perpètua celestial. Es tracta de la Verge del Roser, que va ser proclamada com a tal durant el Ple del 13 de març del 1959 “como testimonio de la catolicidad Mariana de este término municipal”, segons resa literalment l’acta de la moció d’aquell dia a la qual ha pogut tenir accés Línia Cornellà. I és que el Ple d’abril va debatre una moció de la regidora no adscrita, Mari Carmen López –a instàncies de l’entitat Ateos y Republicanos–, reclamant la retirada del títol honorífic a la Verge i de la placa que així ho recorda a l’entrada del consistori.
López va qualificar aquesta situació “d’anacronisme” i va demanar fer de Cornellà “una ciutat laica i respectuosa amb tothom”. A més, va denunciar la “inquietud” que la seva moció va provocar entre l’equip de govern. Sobre aquesta acusació, l’alcalde Balmón va voler sortir al pas negant cap tipus de neguit per part seva i assenyalant que la retirada d’aquest títol honorífic està prevista, tot i que encara, assegura, no havien pogut trobar l’acta del Ple del 1959 perquè “està en una zona perjudicada de l’arxiu”.
Sigui com sigui, la moció va ser rebutjada amb els vots en contra de PSC, PP i Cs. Els dos últims partits, per la seva banda, van fer servir argumentacions molt dures contra la moció i la mateixa regidora que la presentava. El regidor popular Manuel Casado va dir que no es pot viure “en un continu atac a l’Església Catòlica”, mentre que Jorge García, cap de files de Cs, va recórrer a la tradició catòlica de la ciutat per defensar el manteniment del càrrec de batllessa de la Verge. En conversa amb aquesta publicació, López explica que aquell nomenament “no va ser un acte que demanés la gent”, sinó una “imposició de l’ajuntament franquista de l’època”. Ateos y Republicanos, per la seva banda, ha criticat el posicionament de PP i Cs.
