
El centre roman tancat des de principis del 2023. Foto: Línia Cornellà
El futur de l’antic Eroski, tancat a pany i forrellat des de fa tres anys, està prenent forma. L’últim Ple municipal va servir per aprovar un canvi en el Pla General Metropolità (PGM) a l’entorn de Cal Trabal, la històrica masia que ha estat un sentinella a les portes d’accés a un dels centres comercials més icònics del Baix Llobregat. El consistori, gràcies als vots favorables del PSC i dels comuns -els dos partits de govern-, va tirar endavant un planejament urbanístic que pretén ubicar en aquests terrenys més de 300 habitatges -la meitat protegits-, una nova zona verda, equipaments públics i comerços.
Així ho va explicar durant la sessió del maig el tinent d’alcaldia de Política Territorial, Antonio Martínez Flor, que també va especificar que hi ha previst construir una residència d’estudiants de la qual ningú al consistori en té cap més detall. I és que a preguntes del PP, tant el tinent d’alcaldia com l’alcalde, Antonio Balmón, van reconèixer que encara falten tres anys perquè es concreti més el projecte urbanístic. Martínez Flor sí que va especificar que el pla urbà previst per a aquests terrenys preveu crear un nou parc urbà, la millora de la connexió entre el barri del Fatjó i el parc del Canal de la Infanta amb el Centre i la instal·lació d’un sistema d’equipaments públics.
Habitatge protegit
També preveuen fer-hi pisos, en concret 160 de lliures i 137 de protegits, així com una cinquantena de dotacionals. “Més del 50% dels habitatges previstos són protegits”, va reivindicar Martínez Flor.
Ho deia perquè tant des de l’oposició com des dels socis dels comuns es va plantejar la necessitat de ser més ambiciosos amb l’habitatge. “Veiem aquesta operació com una gran oportunitat”, va descriure el tinent d’alcaldia i portaveu dels comuns, Claudio Carmona, que va demanar intentar “al màxim” fer créixer el percentatge de pisos socials en el projecte, i que aquest fos coherent amb la sostenibilitat ambiental i amb la renaturalització de la ciutat que preconitza la iniciativa municipal Cornellà Natura.
Qui va ser un pèl més dur en aquest sentit va ser ERC, que es va abstenir en la modificació perquè considera que contempla poc habitatge protegit. “Aquest planejament hauria de tenir més lloguer assequible”, va dir la republicana Maria Teresa Vidal, que també va avisar que manquen estudis “per valorar l’impacte de fer passar més vehicles per tota aquella zona”.
Com a resposta, Martínez Flor va remarcar que el planejament, que impulsa un promotor privat, “ha de ser equilibrat i rendible”, i que fer més habitatge social “no aguanta econòmicament el projecte”.
Sobre aquesta qüestió, l’alcalde Balmón va voler refermar les paraules del seu tinent d’alcaldia. “S’han de pagar moltes coses i les paga el sector”, va avisar l’alcalde, que va recordar com hi ha ajuntaments metropolitans que han aprovat planejaments més ambiciosos que després els promotors privats no han volgut fer. “Si no és viable, tindrem un edifici en aquella entrada de la ciutat que no poden tenir”, va argumentar el batlle.