Fa temps que des de l’ANC i Òmnium ens recorden que “és l’hora”, però ara sí que s’acosta realment l’hora de la veritat. Ja només queda una setmana per al 27 de setembre. El compte enrere per a les eleccions plebiscitàries ha començat i tots els actors multipliquen les seves agendes per arribar amb el màxim de forces a una cita que, passi el que passi, serà determinant per a la història del país.

Junts pel Sí, la llista unitària de CDC, ERC i les entitats sobiranistes encapçalada per Raül Romeva, ha intensificat els seus actes arreu del territori i ja ha aconseguit més de 100.000 “candidats” –així anomena la coalició els seus voluntaris–. De fet, aquesta era la xifra que s’havia marcat com a objectiu per assolir abans de l’acte final de campanya del 25S, amb la intenció, també, d’aconseguir més penetració a les ciutats de l’entorn de Barcelona on el discurs sobiranista acostuma a trobar-se més dificultats per quallar.

Precisament són en aquestes ciutats on els partits del No –i els que no volen posicionar-se ni en un costat ni en l’altre– han centrat i centraran les seves forces fins al 27S. Saben que necessitaran una alta participació a l’àrea metropolitana per obtenir bons resultats. No en va han repetit per activa i per passiva que “cal anar a votar”. Però, per si de cas les coses no els van bé a les urnes, el PP ja s’ha afanyat a tirar endavant una proposició urgent al Congrés per reformar la llei perquè el Tribunal Constitucional pugui ordenar una inhabilitació exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “la broma s’ha acabat”, s’enorgullia recentment Xavier Garcia Albiol, candidat del PP, el mateix dia que una enquesta de la SER reflectia que a Espanya els ciutadans no ho veuen precisament com una broma. De fet, la majoria d’espanyols creu que Junts pel Sí tirarà endavant el seu full de ruta i declararà la independència de Catalunya si guanya el 27S. Que ho aconsegueixi dependrà de com acabi d’explicar, durant la recta final, els avantatges de l’estat propi i aclareixi dubtes, alguns dels quals repassem més avall.

LA CUP APUNTA ALT I ESTÉN LA MÀ
“La CUP no fallarà. No anirem amb apriorismes ni amb condicions impossibles de complir per acabar fugint. Si els nostres vots són necessaris per fer una república catalana, hi seran”. Són paraules recents d’Antonio Baños, candidat de la CUP, un partit que podria acabar sent imprescindible perquè el Sí aconsegueixi la majoria absoluta a les pròximes eleccions del 27S. Almenys així ho apunten les –sempre poc fiables– enquestes i així ho assumeix, “sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pronostiquen uns resultats que quan es va presentar per primer cop a les eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgut deixat clar que, si l’aritmètica ho fa necessari, està disposada a donar suport a un govern de Junts pel Sí. Ara bé, sense formar-ne part ni investint Mas i sempre condicionant-ho a un projecte de “ruptura immediata” amb Espanya, a l’inici d’un procés constituent i a un pla de xoc social.

La formació de l’esquerra independentista ha tancat així un debat que s’havia creat durant l’estiu amb la voluntat de centrar-se ara, en paraules de Baños, en el que realment importa: “forçar aquest escenari de ruptura”.

 

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURES
QUINS INSTRUMENTS D’ESTAT NECESSITARIA CATALUNYA?
Qualsevol Estat necessita, per poder funcionar, una sèrie d’estructures que el fan viable. Moltes d’elles ja existeixen, com les forces de seguretat. La més prioritària és l’agència tributària, que hauria de gestionar els impostos catalans. Pel que fa al model d’Estat, una República és l’opció més compartida.

IMPOSTOS
COM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?
Catalunya ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s’encarrega de gestionar els impostos que són competència de la Generalitat. Per tant, l’estructura ja existeix i només s’hauria d’assumir la gestió dels impostos que ara administra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYA
QUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?
El nou Estat català mantindria una relació veïnal amb Espanya, com la que té ara Espanya amb França o Portugal. Seria una relació d’igualtat, de tu a tu. Com que Catalunya formaria part de l’espai Schengen si continués a la Unió Europea, no hi hauria cap mena de frontera entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEA
EL NOU ESTAT CATALÀ QUEDARIA FORA DE LA UNIÓ EUROPEA?
La UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna, per la qual cosa la permanència de Catalunya dins la Unió dependria d’una decisió essencialment política dels caps d’Estat i de Govern dels països membres. Per altra banda, sortir de la UE no implica haver d’abandonar l’euro.

EMPRESES
QUÈ PASSARIA AMB LES MULTINACIONALS QUE HI HA A CATALUNYA?
Si el nou Estat garantís la seguretat jurídica de les empreses, una fiscalitat competitiva i unes infraestructures de primer nivell, les multinacionals no tindrien cap raó per marxar de Catalunya. Cal tenir en compte que Barcelona està considerada una de les ciutats europees més atractiva per als negocis.

PENSIONS
LES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATUR ESTARIEN GARANTIDES?
Segons els càlculs de la conselleria d’Economia, un Estat català independent podria fer front perfectament a les pensions i a les prestacions d’atur. Actualment, Catalunya aporta al voltant d’un 19% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep, en contrapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓ
QUÈ PASSARIA AMB LES PERSONES QUE JA TENEN DOBLE NACIONALITAT?
Hi ha molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, han aconseguit la doble nacionalitat: l’espanyola i la del seu país d’origen. En un Estat català, la triple nacionalitat seria possible jurídicament sempre que les noves lleis i els tractats entre estats ho permetessin.

LLENGUA
EN QUINA SITUACIÓ QUEDARIA EL CASTELLÀ EN EL NOU ESTAT?
En una Catalunya independent, el català passaria a ser llengua d’Estat a tots els efectes i esdevindria la llengua comuna en l’espai públic. Pel que fa al castellà, i tenint en compte que és la primera llengua de molts catalans, hauria de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català.

DOCUMENTS
EL CARNET DE CONDUIR I ALTRES DOCUMENTS SEGUIRIEN SENT VÀLIDS?
Després de la constitució del nou Estat, s’haurien de seguir aplicant les lleis espanyoles en certs àmbits per facilitar la transició cap a la legislació pròpia. Per tant, tots els documents continuarien sent vàlids. De fet, ja s’està implantant el carnet de conduir europeu, que facilitaria molt les coses.

BARÇA
EN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇA I L’ESPANYOL?
Jurídicament, les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien seguir jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP) espanyola sense cap impediment legal. En aquest sentit, també podrien jugar a qualsevol altra lliga europea si ho volguessin i fossin acceptats.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram