Antonio Balmón ens rep a primera hora de la tarda al seu despatx de l’Ajuntament. Comença l’entrevista fred, però de seguida treu l’energia que, 15 anys després, encara conserva. Durant l’hora de conversa parlem d’habitatge, de seguretat, de neteja… i dels presos polítics, Vox i l’extrema dreta. Acabem preguntant-li pel seu futur mentre li intentem fer fotos a l’exterior, proposta que declina. Queda clar que li agrada més treballar sense fer soroll que ser el centre d’atenció.

Arriba el final del mandat. Està satisfet d’aquests quatre anys?
Sí, sobretot perquè no ens hem paralitzat. Hem pogut afrontar els reptes que contemplàvem i hem fet més coses de les que teníem previstes. Per tant, crec que és un balanç positiu de transformació i d’intentar respondre per altres administracions que no han estat presents a la ciutat.

Ha estat el primer mandat després de 28 anys en què el PSC no ha tingut majoria absoluta al Ple. Li ha estat complicat governar en aquest nou escenari?
No, perquè nosaltres venim d’una política de consensos.

Quines sensacions té de cara a les eleccions? Creu que pot recuperar la majoria absoluta?
Més que la majoria absoluta, a mi m’interessa tenir estabilitat. Trobar aliats a fora i a dins del Ple amb els quals compartir el futur de la ciutat. Nosaltres sempre ho hem fet, independentment de les majories polítiques que hem tingut. I això és el que hem de continuar fent.

Un dels habituals a l’hora de tirar endavant els seus projectes durant aquest mandat ha estat ICV. Si ho torna a necessitar, mantindrà aquest sistema o preferiria que entressin al govern?
No, jo no he necessitat ningú. Nosaltres vam decidir governar sols. I sempre pretenem buscar aliances. La nostra proposta d’aliances és amb la ciutat i crec que la ciutat marca molt bé el ritme de les aliances. Qui no vulgui entendre això, s’equivoca.

Arnau Funes (ICV) deia recentment a Línia Cornellà que els partits de l’oposició s’han dedicat més a discutir entre ells que no pas a plantejar una alternativa de govern. En aquest sentit, li han posat les coses fàcils?
No, fàcils no. Nosaltres hem intentat conviure en un Ple que té dos vessants. Un és la gestió, que nosaltres sempre estem molt interessats a tirar endavant perquè no es paralitzi. I l’altre és pura teatralització. A mi, això últim no em produïa gens d’interès i hi he intervingut molt poc.

Ha preferit veure com els altres es discutien…
No… El vot a les municipals és per decidir què fas a la teva ciutat. Per a res més. Alguns s’obliden d’això. Volen copiar debats que no aporten res. Nosaltres no hem compartit molts continguts que no corresponien al Ple municipal. En canvi, en la gestió sempre hem buscat aliats i n’hem trobat dos: ICV i ERC. Però en una part del mandat, fruit de circumstàncies alienes a la nostra voluntat política i personal, Esquerra va decidir el que va decidir. Però hem tingut més aliats a banda d’Iniciativa.

“Per frenar Vox s’ha de treballar per la integració i la convivència”

El clima nacional, que ha incidit i segueix incidint en la política local, segurament s’intensificarà el següent mandat. El preocupa el context?
Jo crec que si algú no sabia què és Cornellà, el 21-D es va veure clar. Ara bé, aquest resultat vol dir que tu no puguis pensar i defensar la teva posició? No. El que has d’intentar a la teva comunitat és que això es faci amb convivència. Alguns es pensen que algun barri és seu i s’ha demostrat que no. La gent va anar a votar, en una urna de veritat, i va dir el que va dir. S’ha de respectar. Això és compatible amb la gestió municipal, nacional i estatal.

Vostè reivindica aparcar les banderes.
No, jo reivindico que una cosa i l’altra siguin compatibles. No reivindico aparcar res. Que algú m’expliqui perquè s’ha fet incompatible defensar la independència i treballar per la societat que més necessita els poders públics. Ningú m’ha donat respostes. Per començar, un partit que es diu d’esquerres i que governa amb la dreta des de fa molts anys. Que algú m’expliqui per què ha aparcat la defensa de la gent que necessita els poders públics.

Les eleccions coincidiran de ple amb el judici del Procés. Quina influència pot acabar tenint en l’àmbit municipal a Cornellà?
Per a mi és obvi que el que està passant és un fracàs. Cadascú hi té el seu grau de responsabilitat. Per això, considero que a Cornellà nosaltres hem de defensar aquesta convivència. Hi ha gent que vol viure més del conflicte que de la solució.

Creu que ha estat en risc aquesta convivència a Cornellà?
Sí. En general, sí. No només a Cornellà. No cal anar gaire lluny. Ho he viscut a nivell personal i no m’agrada. És una llàstima.

Què el va motivar a anar a veure els presos?
M’ho va demanar Oriol Junqueras. Parlar no fa mal a ningú.

Creu que més socialistes haurien de fer aquest gest?
No és un gest. És una normalitat dins d’una situació molt complexa. Però no li dono més valor del que té.

Potser a la ciutat tindrà més incidència el paper que faci el PSOE a les eleccions del 28-A, que el pot beneficiar o perjudicar…
En unes eleccions municipals, hi ha un 25-30% de vot que es mou en clau política, que vota marques. Aquesta vegada, com que un mes abans haurem votat per canviar Espanya, el mes següent sabràs que a les municipals no canviaràs Espanya. Ni Catalunya. Canviaràs Cornellà. Això és el que decidiràs amb el teu vot. Per això crec que seran unes eleccions molt més tranquil·les.

Tranquil·les?
Sí. Crec que seran molt més tranquil·les. També és evident que, en aquests moments, el PSC està en una bona posició. Per exemple, fa quatre anys ens vam presentar en unes circumstàncies molt complicades i, malgrat perdre la majoria absoluta, vam obtenir més suport. En aquest sentit, soc optimista i confio molt en la feina feta.

Abans parlàvem de la convivència… Creu que es va veure afectada per l’atac a la comissaria dels Mossos de l’agost?
No, perquè això pot passar en qualsevol ciutat. Són fets puntuals que no obeeixen a claus locals. Em preocupa. Sempre poden passar coses que posen en risc la convivència. Però nosaltres sempre hem treballat per tenir una bona resposta ciutadana.

Algun partit, com per exemple Vox, ho podria aprofitar per entrar al Ple?
Aquí ens oblidem que, en aquesta Catalunya tan magnífica que alguns diuen que tenim, l’extrema dreta ja va entrar a les institucions fa anys [Plataforma per Catalunya]. A més, venia del nucli d’aquesta Catalunya on no passa res, que es diu Vic [ironitza]. Hi ha una part de la teva societat que pensa com pensa. El problema no és Vox. El que hem de fer són polítiques que puguin reduir el pensament d’aquesta part de la societat. Perquè si no, estem alimentant una minoria que pensa que és majoria i no ho és. Que a Cornellà hi ha una part de la societat que pensa així? És evident. El que hem d’intentar és defensar la gent davant d’aquestes actituds. I per fer-ho s’ha de treballar per la integració i la convivència sense fer soroll.

A l’última enquesta encarregada per l’Ajuntament, la inseguretat apareixia com la segona preocupació dels cornellanencs. Què ha fet el seu govern durant aquest mandat per revertir aquesta sensació dels ciutadans?
Jo no he de fer res, ho ha de fer la Generalitat, que és qui té la competència. Jo no mano sobre els Mossos d’Esquadra. Jo mano sobre la convivència, la gestió del trànsit…. Ara bé, sobre com actuar contra la delinqüència, com garantir que no hi hagi robatoris a la ciutat… Jo no tinc cap responsabilitat. Però assumeixo la meva responsabilitat i dic que la bona coordinació que hi ha entre els cossos policials a Cornellà deriva en una bona política de seguretat a la ciutat. És el que hem fet i el que hem de continuar fent.

La mateixa enquesta deia que la principal preocupació dels veïns és la neteja dels carrers. Què proposa de cara al nou mandat per millorar en aquest aspecte?
Molt simple: Que haya gente menos guarra. [Somriu]. És veritat… Sobre el paper, nosaltres hem duplicat els recursos en comparació amb fa quatre anys. I quan la gent remarca això, potser significa que no hi ha altres problemes més importants a la ciutat. És un indicador que t’ha de preocupar, però que no és de crisi. És molt difícil aconseguir que això no passi. Augmentar el reciclatge, així com combatre la contaminació, segur que seran alguns dels reptes del pròxim mandat.

“L’habitatge ha de tenir el mateix tractament que la sanitat”

Un altre dels problemes que afecta els ciutadans és l’accés a l’habitatge. El juny, quan un veí es va suïcidar quan l’estaven a punt de desnonar, la regidora de Polítiques Socials va explicar que a la ciutat hi ha uns sis desnonaments a la setmana de mitjana. L’Ajuntament fa tot el que podria fer per revertir aquest drama?
Jo vull tots els ingredients per fer-ho. Produir habitatge es fa amb musculatura econòmica d’Estat. Un ajuntament no té capacitat econòmica i menys per fer habitatge de lloguer. La defensa dels llogaters, com s’ha demostrat, es fa amb musculatura jurídica de l’Estat. Produir habitatge perquè sigui competitiu al mercat perquè hi puguin accedir persones que no tenen suficients recursos ho pot fer el món local, però has de tenir al costat la Generalitat, que en els últims set anys no ha fet res. Nosaltres hem fet 500 habitatges a través d’operadors públics i privats. Ens agradaria tenir més instruments, però no els tenim.

La regulació del lloguer li sembla un bon instrument?
Mentre hi hagi més demanda que oferta, no sé si la regulació serà gaire efectiva… Caldria trobar la manera de penalitzar fiscalment si algú no la compleix, perquè sinó, queda en mans de la voluntat final i ja sabem què passa amb les voluntats… Jo vull tenir instruments que pugui defensar. És clar que m’agradaria limitar el lloguer, però amb quins controls? Hi hauria d’haver unes garanties que, d’entrada, ningú m’ha explicat.

La solució només pot passar per construir habitatge públic?
Penso que s’ha de construir habitatge públic. Ara bé, la mobilitat i l’habitatge han de ser universals. Han de tenir el mateix tractament que la sanitat i l’educació, i això no pot estar a expenses d’una improvisació.

Li dèiem perquè hi ha partits de l’oposició que consideren que la ciutat ja no pot créixer més.
Nosaltres pensem que sí. Perquè la ciutat, per defensar el seu model de gestió pública, necessita habitants. A més, avui dia hi ha moltes formes d’actuar que permeten fer propostes més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.

Parlant de medi ambient, el projecte Cornellà Natura ha rebut diferents reconeixements per la seva aposta per la sostenibilitat i la integració de la natura en la trama urbana. Quins reptes queden per assolir?
Molts. Quan nosaltres vam fer aquest plantejament vam fer una reflexió: vam comparar-nos amb Vitòria, que també està desagregada i que té un sistema per anar naturalitzant la ciutat buscant eixos. Vam plantejar els cinc eixos i vam començar a treballar per demostrar que a Cornellà era possible fer aquesta transformació de l’espai públic defensant un nou medi ambient. Crec que va ser una decisió encertada.

Quina serà la seva primera decisió si revalida l’alcaldia?
Damunt la taula hi tenim la gestió del silenci, perquè no volem ciutats sorolloses, però ho volem explicar en positiu. Per altra banda, parlar de la soledat de la gent. I transformar espais de la ciutat perquè la ciutadania s’hi pugui relacionar. Donar un rostre molt més humà a la ciutat.

Després de 15 anys com a alcalde, el pròxim podria ser el seu últim mandat?
Ara en porto 15, després en seran 19… Què pensaven vostès en aquestes edats? Jo només penso a menjar-me el món [Somriu]. En política local has de tenir molta força, gent que t’acompanyi… No hi penso. Penso en el que podem fer, que és el que més em preocupa ara. La ciutat no es pot paralitzar, té molt recorregut per davant. I això sí que em preocupa.