Una de les cases entre el carrer Can Rosés i la carretera de l’Hospitalet. Foto: Línia
A Cornellà de Llobregat hi ha famílies que per agafar una cosa de la nevera han de travessar una carretera i accedir a una nau industrial on tenen els refrigeradors –amb el permís del propietari– i arriscar-se que saltin les alarmes i que els Mossos, alertats pels sensors, els preguntin què hi fan. Aquesta és –entre moltes altres– la situació esperpèntica que viuen els habitants de les cases ubicades entre el carrer de Can Rosés i la carretera de l’Hospitalet, a la rotonda de la Volvo.
Qui ens ho explica és l’Antonio, que hi viu des de fa 15 anys amb la seva extensa família. L’anècdota de les neveres ens serveix per presentar un cas punyent d’infrahabitatge a la ciutat més poblada del Baix Llobregat. L’Antonio s’afanya a ensenyar com viuen en una casa per la qual va pagar, segons recorda, 6.000 euros en el seu moment, però que clarament no reuneix les condicions legals ni d’habitabilitat. La seva és una de les 15 famílies que habiten els edificis que encara queden en aquest racó oblidat, que està afectat per un pla urbanístic –en concret, el PUA 2 Ctra. de l’Hospitalet– i que, tard o d’hora, hauran d’abandonar. Mentrestant, l’Antonio denuncia que l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana els pressionen perquè marxin. Al tancament d’aquest reportatge, l’Ajuntament no havia respost les preguntes d’aquest mitjà al respecte.
Per fer arribar una mica d’energia a casa seva –i a les del voltant–, els veïns s’han buscat les garrofes i han tirat cable fins a un punt elèctric proper. Una operació no exempta de perills i que ja els ha ocasionat algun ensurt. “Què he de fer, viure sense llum?”, argumenta aquest veí, que reclama una solució per a ell i la seva família. “Estem amb l’ai al cor”, reconeix.
L’Antonio a casa seva. Foto: Línia
Qui viu la mateixa situació és la Mihaela i la seva família. Són d’origen romanès i fa tres anys que habiten la casa del costat de l’Antonio, amb qui ens veu parlar a peu de carrer des del seu balcó. L’Antonio la convida a baixar perquè expliqui com és viure en aquests infrahabitatges. “Aquí hi ha rates com gats”, destaca la Mihaela, que viu amb la seva germana i la seva mare, malalta del cor. Precisament, el dia que els visitem la dona està ingressada a l’hospital de Bellvitge, segons relata la Mihaela, perquè necessita un tractament que a casa seva, per la manca d’energia estable, no li poden proporcionar. “Com que teníem talls de llum, no podia ser a casa”, lamenta aquesta veïna, que agraeix a l’Antonio la seva voluntat d’intentar millorar la situació dels veïns.
Ara bé, aquesta tasca li comporta problemes, comenta ell. Amb el consistori, però també a l’hora d’arreglar els desperfectes que van sortint. A la part del darrere, plena de ferralla i sots, hi corre una canonada de desguàs que una grua va trencar fa uns mesos. “La merda va sortir en plena llum del dia”, recorda el veí, que no oblida les males olors que van haver de patir. Ara, el tub està arreglat “amb pinces”, descriu.
Reclamen temps
Sigui com sigui, l’Antonio és conscient que tard o d’hora hauran de marxar de casa seva, un baix on viuen com poden amb la seva família. Assegura que ell vol pagar un habitatge que s’adeqüi a les seves possibilitats, i que si l’han de fer fora d’aquí, que almenys no sigui d’un dia per a l’altre. “Si em donen temps, em busco la vida”, diu aquest cornellanenc, que també denuncia que no el deixen empadronar-se.
Tot plegat és un cas que s’arrossega des de fa temps. Sense anar més lluny, el Síndic de Greuges el va abordar fa uns anys. De fet, a l’informe de la sindicatura de l’any 2021 apareix l’expedient de l’actuació de l’aleshores síndic, Joan Barrera. Els veïns afectats van recórrer al defensor del poble cornellanenc per denunciar que els havien tallat la llum i perquè hi havia un infant que vivia en aquesta parcel·la que havia vist interromput el seu tractament mèdic per manca de subministrament elèctric.
Les neveres que la fàbrica del davant els permet tenir-hi. Foto: Línia
En aquella ocasió, el síndic va fer les consultes pertinents als diferents departaments municipals implicats. A l’informe anual de la sindicatura consta la resposta, del dia 1 de juny del 2021, de l’Oficina Local d’Habitatge, que explicava al síndic que havien derivat el cas al departament d’Acció Social, “en tant que poden donar-se situacions de vulnerabilitat econòmica i social per la situació de facto d’aquestes famílies”. A més, l’Oficina els va derivar perquè fessin la sol·licitud per accedir a un habitatge de protecció oficial o a un lloguer social.
Per la seva banda, la resposta al síndic de l’àrea d’Acció Social, que data del 16 de setembre del 2021, apunta que aquestes persones “ineludiblement i per mandat judicial” hauran d’abandonar aquestes cases i que havien fet entrevistes amb les famílies “conegudes pels Serveis Socials i que han volgut assistir-hi” per trobar una solució a cada cas. L’escrit d’Acció Social també insisteix en el fet que aquests veïns “han de prendre plena consciència” del desnonament i que, com a administració més propera, el consistori intentarà que, quan arribi aquest moment, hagin pogut trobar alternatives.
Tanmateix, avui la situació continua enquistada. “El dia que hi hagi un desallotjament, es liarà”, avisa, mentrestant, l’Antonio.
