Ja està fet. El 26 de juny tornarem a votar. Paradoxalment, un dels països més prudents quant a democràcia tornarà a dur la seva gent a les urnes en només uns mesos de diferència. Ja ho té, això, la vida. Com menys t’agrada una cosa, més hi acabes abocat d’una manera o una altra. No és un país amb sort, Espanya. No ho és.
Segur que ho recordeu. Fa unes setmanes se’ns presentaven davant afirmant que volien resoldre els nostres problemes, i 150 dies després no han pogut arribar a resoldre satisfactòriament ni un pacte amb el cunyat que tenien a la dreta o a l’esquerra. Ni girar-se i encaixar una mà, han pogut. Al final els ha vençut l’immobilisme, aquell immobilisme que els ciutadans tenim prohibit quan ens arriben les obligacions amb l’Estat. Segur que us sona, aquell immobilisme no permès. Sí, el dueu tatuat a la pell. Gravat en sang.
I, ves per on, per culpa de (o gràcies a) aquesta inacció política ara arriba novament el nostre torn el 26J. Un torn que, ep, compte, pot ser digne i èpic si ens ho proposem. Si la ciutadania s’il·lumina i vol donar una lliçó de fermesa, la cosa pot passar a la història. És molt fàcil. Només cal que siguem conseqüents i actuem com una societat normal que només pretén que una classe política normal executi l’encàrrec que se’ls ha atorgat d’una manera mínimament normal.
Només cal que el 26J tornem a votar el mateix. Exactament el mateix que es va votar el 20 de desembre, ni un escó més ni un menys. Aquesta hauria de ser la nostra resposta, l’únic copet a l’esquena pacífic i democràtic al nostre abast. Dues tasses. Dues votacions iguals. Dos banys de realitat que els historiadors ens acabaran valorant positivament quan tot hagi passat.
Fem-ho. Votem igual. No us atureu a pensar qui ha fet més o qui ha fet menys per aconseguir formar govern. És igual. L’haurien d’haver fet amb els resultats que la gent va triar, amb aquells números que vam posar sobre la taula. Punt. Ara no podem facilitar-los la feina, no podem plantejar-nos votar diferent, hagi passat el que hagi passat aquestes setmanes: no podem permetre que s’atreveixin a proposar-nos votar millor.
Per això la millor opció és tornar-hi i tornar a dir el mateix. No deixem passar aquesta oportunitat única de reivindicar la nostra dignitat com a votants sobirans. Repeteix-los com han de fer les coses, que ho vagin entenent de mica en mica. Serà l’acció més transgressora que haurà fet mai un poble. El 26J no votis millor, fes-te el favor: #VotaIgual.
