A la nostra societat hi ha fets que condueixen a tenir la sensació que algunes peces del puzle del nostre món no encaixen. Ha estat notícia que l’Audiència ha absolt en el macrojudici pels sobresous de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó, juntament amb trenta-nou membres del consell d’administració, que estaven acusats d’administració deslleial i apropiació indeguda. Aquests sobresous es van pactar quan Catalunya Caixa estava acomiadant gran part de la plantilla, mentre entrava en una greu crisi que portà a la liquidació de la societat. La sentència conclou que els sobresous eren legals. D’acord, però foren morals? On són els principis ètics i morals d’una persona que ha ostentat càrrecs de rellevància al nostre país, especialment a la ciutat de Barcelona? Quin exemple s’ha de prendre d’aquestes conductes indecents? Les declaracions de Serra al sortir del Palau de la Justícia, afirmant tot seriós que “s’ha fet justícia”, clamen al cel. Per ètica, podria desviar l’atenció i dir que “s’ha demostrat que no hem delinquit”, per exemple, però és que no pot haver-hi maridatge entre Justícia i Ètica? Segons per qui poden ser termes i conceptes oposats, però altres els tenim com a concordes. La moralitat ha de prevaldre sobre altres interessos com l’enriquiment i aprofitar-se del poder per gaudir d’avantatges i fer el que ens doni la gana. Ocupar càrrecs públics i en grans empreses no és una patent de cors per poder manegar les coses en benefici propi. Si no, Justícia i Ètica seran un oxímoron.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram