És històric que les lleis no reflecteixen la justícia social. És també un fet que sovint la pressió social va per davant de les decisions polítiques. I és encara més evident que els interessos mouen els fils dels partits que diuen representar-nos. Doncs ara Podemos ens en mostra un exemple innegable. Aquest partit sempre s’ha caracteritzat pel 15M, per les mobilitzacions socials i per la lògica moral en contra de les lleis injustes. Desgraciadament davant del referèndum català s’ha postulat a favor de la Constitución del 31 d’octubre de 1978, tot i que aquesta llei no la van votar ni la majoria de demòcrates actuals, ni els membres de Podemos. Per a Podemos no és vinculant el referèndum perquè no s’ajusta a la Constitución. 

Per tant cal esperar un canvi de llei abans que el poble expressi què vol a través de les urnes. En fi, què fou abans, o la Constitución o el dret a votar? Convindrem que poder votar va primer que la Constitución. En altre cas no van poder existir ni la República francesa, ni la revolució bolivariana. Queda clar doncs que Podemos es fa afí al discurs a favor de la Constitución que defensen PP, Cs, PSOE, PSC i ara també Podemos. Tots plegats semblen diferents gossos amb el mateix bordar. Bup!