Pedro Sánchez va llançant propostes cap a Catalunya. Sembla que, més que per establir diàleg, per veure com reaccionen els partits de l’oposició i a partir d’aquí moure’s per fer noves propostes. La declaració, fent-se un garbuix, que sembla més propi de Rajoy, amb “les majories, minoritàries, que no són majoria” i la proposta d’un nou Estatut en són exemples. Qui tingui memòria encara recorda l’afirmació de Zapatero amb aquell “donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament”, després passat pel ribot pel senyor Guerra i que va ser retallat sense contemplacions pel Constitucional. Senyor Sánchez, l’Estatut actual no va ser votat pels catalans. Esperar que tornem a combregar amb rodes de molins ja és massa. Amb Jordi Pujol hi va haver la política de “peix al cove” per esgarrapar algunes competències però el que ara ens intenten colar és peix podrit.
Fem una proposta de calendari, per mesos i no per anys, a veure que els hi sembla. A l’octubre el Parlament redacta i aprova un nou Estatut, al novembre es discuteix i s’aprova al Congrés, al desembre es discuteix i s’aprova al Senat i el gener de 2019 es convoca als catalans al referèndum i es vota a les urnes. Al febrer, si el resultat majoritari és SÍ, acceptem l’aplicació del nou Estatut i si el resultat és per majoria NO, l’Estat accepta el resultat, bloquejant els recursos davant del TC, i es facilita la independència. Anem per feina!
