Una nova enquesta del CEO reafirma la voluntat independentista de la majoria dels enquestats, els quals formen part de l’electorat català. Evidentment és una enquesta, i com a tal no és mai representativa. Ara bé, els polítics amb poder normalment donen credibilitat a aquest tipus de consultes i les tenen en compte. L’independentisme creix malgrat la política de la por, el descrèdit i la desqualificació. L’independentisme creix malgrat tot l’entramat mediàtic unionista.

De fet, estem on estem malgrat la tasca realitzada contra el procés del dret a decidir per part de totpoderosos rotatius com La Vanguardia i El Periódico. La tasca anti independentista important la realitzen els redactors d’aquests rotatius i la seva influència en l’electorat que ells qualifiquen com a moderat, teòricament és molt superior al que tenen els rotatius de la caverna mediàtica ultra espanyolista. Controlen la gran majoria de mitjans escrits, radiofònics i televisius, però el seu missatge ja no convenç la majoria ciutadana que ha fet un pas endavant considerable, i que ja no escoltaria ni les formacions polítiques ni les tètriques consignes dels rotatius de l’unionisme. ERC es consolida a l’enquesta com a força majoritària.

Cal reconèixer la magnífica feina de pacificació interna i d’exteriorització del missatge polític independentista que s’ha estat fent des que va arribar Oriol Junqueras a la secretaria general republicana. S’ha convertit en el pal i paller d’un procés que avança excessivament lent, però que té un suport ciutadà molt superior al que van tenir processos independentistes de països que es van constituir en estat en les darreres dècades, cas d’Eslovènia, Eslovàquia o Estònia. CiU cau, però no fins al grau de les formacions espanyolistes. Cedeix part del seu electorat als republicans, perquè tenen un missatge menys ambigu i clarificador.

El trasbalsament de vots d’una a l’altra reforça l’independentisme, ja que es puja en vots, en escons i en suport popular. ICV-EuiA, amb la seva tàctica del ‘ni carn ni peix’, no fa ni fred ni calor a l’electorat. Llàstima d’alguns líders com Raül Romeva que són extremadament necessaris per tirar endavant el procés sobiranista. La CUP rep molt més suport, fet merescut per la seva coherència i el seu treball parlamentari i en el conjunt social. Memorables han estat les intervencions de David Fernández davant dels banquers. I sí, nosaltres també creiem que Rato és un gàngster.

L’unionisme punxa i punxa. Van voler donar un cop de força el passat 12 d’octubre, la festa d’Espanya, antic dia de la raça. Allà van punxar estrepitosament. Tenen més suport electoral que de carrer, però. Ciudadanos s’erigeix en el portaveu majoritari de l’unionisme. Fins ara ha estat un partit exclusivament racista de llengua, amb missatge únic contra el català arreu.

Ara s’enlairen, però poquet. No deixen de ser una força molt minoritària, malgrat que facin forat dintre de l’electorat d’obediència espanyola, dels agenollats i de les agenollades. Jordi (Jorge) Cañas ja s’expressa amb claredat dient que ens crearan un Ulster que, literalment, ‘ens cagarem’. No sé si està parlant de bombes, IRA, o què. Des d’altres postulats polítics s’aplicaria la llei antiterrorista. Cañas ja va dir que llàstima que Franco no acabés el genocidi contra Catalunya. És el que hi ha, si aquesta gent pot tenir suport ciutadà… El PP cau de nou, malgrat ser totpoderós arreu d’Espanya. La seva actitud genocida contra la llengua a la Franja, País Valencià i Illes Balears i Pîtiüses els crea un mal impagable entre el seu electorat català, encara que no sigui nacionalment de Catalunya. Els escàndols ‘made in Camatxo’ tampoc no passen inadvertits. No deixa de ser curiós que en un moment d’exaltació independentista tan gran, els partits d’obediència espanyola caiguin tant.

Un cas perdut és el del PSC-PSOE. La deriva espanyolista-unionista els porta cap al precipici. Tothom amb un mínim de consciència catalanista ja està abandonant el vaixell, que fa aigües per tot costat. L’oposició barroera que realitzen, bastarda gosaria dir, els condueix directament a jugar la regional, quan abans jugaven la Champions, si seguim un símil futbolístic. L’independentisme ha d’agrair la tasca de desmantellament de la sucursal socialista a Catalunya que està realitzant Pere Navarro, unionista perdut i potenciador com cap a altre de l’independentisme.

Per Emigdi Subirats