El país sencer s’ha enfurismat en saber que el rei Juan Carlos era de viatge de luxe a Botswana assassinant elefants pel pur gaudi de matar (és clar que alguns ho poden veure amb simpatia, tot comparant-ho amb la matança de toros). Fa poc es va comunicar que es rebaixava el pressupost de la Casa Reial només un 2%, i que s’aplicaria als funcionaris reials, però no pas al monarca i a la cort.
Fa vergonya aliena que hagin retallat tan poc una despesa tan prescindible per un país que aspira a ser racional i modern. Està clar que aquest tipus de viatges no s’han retallat ni es pensaven retallar, perquè en realitat a l’oligarquia li importa ben poc el que la gent humil estigui patint. I això és així ja des de l’herència històrica i antidemocràtica del que un rei representa, però agreujat pel fet d’haver estat imposat per un dictador sanguinari per continuar la seva obra d’España: “una, grande y libre”.
El més interessant d’aquest accident del rei és que permet que la seva figura aflori d’una manera ben poc honrosa, per a desgràcia dels mitjans de comunicació que ho han de difondre i que, habi-tualment, contribueixen a insuflar veneració envers la Corona, cosa que fa que els antimonàrquics ens sentim sols i aïllats enmig d’una massa fervorosa i devota. En canvi, gràcies a aquest tipus de notícies, un descobreix, sobretot a les webs que permeten posar comentaris, que els antimonàrquics som una multitud gens menyspreable i, a més, en ràpid creixement.
Possiblement vegem aviat la III República!
