Els últims anys, la política i els politics ens han conduït a un estat d’aborriment, depressió, histèria, desconfiança, emprenyament etc. Senzillament perquè molts d’ells ens han estafat, robat i dictaminat lleis que perjudiquen amolta gent, sobretot a les classes més desafavorides amb les retallades de sanitat, ensenyament i cultura, però en canvi beneficien els interessos dels bancs i delsmés grans empresaris.
Que molts politics ens enganyin amb promeses que no compleixen, ni compliran mai, sigui en campanyes electorals o bé dins del seu programa, ben bé, sembla que s’enfotin de la gent i ens prenguin per idiotes o tarats mentals. El que no s’entén, però, és que el poble no reaccioni de una forma contundent i digui prou, especialment la gent que diu ser d’esquerres. Molts contesten que no aniran a votar, que no val la pena, que tots són iguals o que tots fan el mateix. Així no s’arregla res, resulta que les dretes (malgrat les seves diferències) són fidels i tots van a votar, per això guanyen. Potser fastiguejar a la gent és una bona estratègia. Cal canviar el sistema.
Que des de fa bastants anys gairebésempre anem veient les mateixes cares, elsmateixos personatges politics o sindicals. Es veu que el poder demanar i el de “la poltrona” els hi és prioritari imolt estimat. Per això dins del seu partit, internament es barallen per ocupar els primers llocs de les llistes electorals per tenir la possibilitat d’accedir a un bon càrrec i de un bon sou. Molts d’ells en el món laboral difícilment trobarien alguna feina i estarien, doncs, engreixant el món de l’atur, per la seva incapacitat o per ser uns ganduls professionals. Fora aquesta gent!
Que sempre estiguin pagant els plats trencats les classes socialsmés desafavorides, sobretot amb els desnonaments, aplicant unes lleis injustes dels anys 1800, però que amb molta sort les canviaran o les maquillaran. En canvi els grans culpables d’aquesta catàstrofe econòmica se’ls ajuda amb diners públics o del fons europeu, quan han especulat tot el que han pogut, sense cap tipus de vergonya ni sentiment. Si et foten a lamisèria, només et queda el suïcidi o morir de fàstic dins del món dels indigents.
Que molts de nosaltres i dels nostres fills no tinguem treball és gràcies a la reforma laboral duta a terme amb els vots del PP, CiU i PNV, a la vegada que s’ha aconseguit més facilitats pels acomiadaments i el tancament d’empreses. Els hi ha sigut mes pràctic fer aquesta reforma que prémer els cargols als bancs perquè facilitin crèdits per ajudar al món laboral.
C onclusió: tal i com van les coses i sobretot en aquesta Europa desgavellada, crec que en tenimper dies per sortir-nos-en del pou. Estem ben embolicats per aquest teixit neoliberal ambiciós, que només pensa en el poder i guanyar diners. Com que tampoc saben com sortir-se’n de la seva bogeria, inventen lleis i projectes que acabant trinxant tot el que toquen.
Ja estemcansats de tantes bestieses i clatellades.
Diguem prou.
Amadeu Rovira
