El fet que Francesc Torralba s’hagi desvinculat del Construïm de Josep Antoni Duran Lleida constitueix una interpel·lació d’ètica política al “duranisme”.
Cronistes com José Antonio Zarzalejos i Antoni Puigverd donaren la més cordial benvinguda al Construïm “duranista” i a la incorporació de personatges com Torralba al manifest fundacional. Entitats ultra catòliques i espanyolistes com ‘Germinans germinabit’ també expressaren la seva satisfacció.
Un altre cronista, Francesc-Marc Àlcavo, des de la seva finestra discreta, observa els esdeveniments i deixa constància que l’objectiu de Construïr és destruir el procés sobiranista català democràtic i pacífic. Ho diu amb paraules referides a Duran: “Un demòcrata cristià d’aquests que ara tenen tantes ganes de construïr com d’atacar a Mas sense donar la cara”.
Torralba es desmarca del seu suport inicial. Escriu: “Em desvinculo formalment de Construïm. No comparteixo la política que s’està duent a terme, molt allunyada de la meva manera de fer”. Aquest tuit descol·loca a Zarzalejos, Puigverd, Germinans, Duran i l’entorn “duranista”. I és que Torralba, arrelat en l’humanisme cristià, és un referent ètic en la societat catalana i en la comunitat eclesial. El filòsof i teòleg Francesc Torralba és director de la Càtedra Ethos a la Universitat Ramon Llull, president del Consell assessor per a la diversitat religiosa de la Generalitat de Catalunya, consultor del Consell Pontifici de la Cultura de Santa Seu. Dirigeix Qüestions de Vida Cristiana on coincideix amb Joan Rigol, històric polític d’UDC i que no te res de veure amb el Construïm “duranista”.
Torralba, com a cristià, ha fet a la molt recomanable web www.catalunyareligió.cat una reflexió sobre la relació entre Espanya i Catalunya. Propugna la fraternitat tant en una Catalunya autònoma o federal com sobirana. Afirma: “Jo crec que els que ens diem cristians no hem de perdre de vista que la fraternitat no pot mancar mai, independentment de l’encaix que Catalunya tingui en el conjunt d’Espanya. Si Catalunya esdevé un estat, o un estat federal, o un estat sobirà, independentment de l’encaix que finalment tingui en el conjunt de la península ibèrica… de cap manera podem posar en situació crítica la fraternitat entre els ciutadans de la península, les relacions harmòniques entre nosaltres, i el sentit de benevolència i estima mútua”.
