Sí, finalment hi ha nou Papa. Jorge Mario Bergoglio, o millor dit a partir d’ara Francesc I és el nou bisbe de Roma, el dirigent del Vaticà i líder espiritual de gairebé mil dos-cents milions de persones arreu del món. Però, podrà dur a terme la seva feina un home que agafa el nom d’un sant, Sant Francesc d’Assís, conegut per la seva pobresa i amor als pobres?
La història dels Papes de Roma ha estat sempre convulsa, en paral·lel i sovint conjuntament en com ho ha estat la història d’Europa i després, quan l’home blanc va dir que hi havia més terra enllà dels mars, del món sencer. És impossible ennumerar la quantitat d’intrigues i escenes dignes de Shakespeare que es poden haver produït dins els escenaris vaticans, i el poder vaticà s’ha convertit en objecte de mite i alhora màrketing, com per exemple les novel·les de Dan Brown com El Codi da Vinci o Àngels i Dimonis, on el professor Langdon esbrina grans misteris ocults a la humanitat amb una llarga ombra de sospita.
Si ens posem a imaginar i a jugar amb l’estratègia, què hauria passat amb un Papa català? Teníem un simpàtic candidat, el cardenal de Barcelona Lluís Martínez Sistach, però potser un pontífex que defensa el català, la independència i que a més és molt culer potser no hauria estat ben vist per certs sectors afins a Rouco Varela, el cap de la Conferència Episcopal Espanyola. Solament pensar en aquesta opció, es sigui creïent o no, donaria orgull a un poble que ja va disposar de dos Papes (Calixt III i Alexandre VI) en el llunyà segle XVI quan la Roma dominada per la valenciana família Borgia tenia una lluita intestina entre els Orsini i els pèrfids “catalani”.
Llegint llibrets per turistes àvids de notícies podem saber que El Vaticà fa dos quil·lòmetres quadrats i té policia, oficina de correus i fins i tot sel·lecció de futbol pròpia, formada per mossèns joves que suposo que deixen l’escapulari a la banqueta, per no fer mal als rivals. Té sentit tot això? Pels creïents catòl·lics sí, pels ateus convençuts no, i als agnòstics tant els fa.
Francesc I és argentí, tot i que la seva família prové del Piemont, a Itàlia, però, el fet que hi hagi un Papa no europeu li donarà a l’Esglèsia Catòlica una injecció de sang nova? Bergoglio és jesuïta i ja ha donat a entendre que cal donar més als pobres i fer una mica de consciència, i això em recorda a l’escena final de la pel·lícula “Les sandàlies del pescador”, del 1968, on el papa rus Kiril, interpretat pel genial Anthony Quinn, diu davant tot el públic de la plaça de Sant Pere de Roma “que es vendran totes les possessions, si cal, per redreçar el món”. És cinema i els guions, aquests si, poden fer miracles. El Papa és de la terra de Messi, Maradona o els psicoanal·listes. A veure com es desenvolupa el seu futur immediat, i a llarg termini.
