Elsa Artadi

El TSJC ha tombat la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona i dels municipis limítrofs. És una mala notícia per a les necessàries polítiques de lluita contra la contaminació, que venen dictades, en bona part, per la UE. La sentència, però, dona la raó a Junts per Catalunya i a les al·legacions que vam presentar per modular algunes de les mesures i fer-les més racionals i progressives. Vam reclamar que el projecte incorporés estudis predictius per avaluar l’efectivitat real de les restriccions i una memòria de l’impacte econòmic sobre els col·lectius i els sectors més afectats, a partir de la qual aplicar mesures compensatòries. Vam demanar que es mantingués la moratòria per als vehicles de transport de mercaderies de manera indefinida i vincular la seva incorporació progressiva als estudis d’impacte econòmic de la ZBE.

Ada Colau i Jaume Collboni no van fer cas de cap d’aquestes aportacions i ara tot són laments. És probable que si les nostres esmenes s’haguessin incorporat a la ZBE, el TSJC no l’hauria tombat. El problema de fons, que fa temps que denunciem, és la manera de fer d’aquest Ajuntament, que no practica cap diàleg ni justifica les seves decisions. Aquesta manera de governar no deixa altra opció als que se senten perjudicats que recórrer a la via judicial per defensar els seus drets. És exactament el que ha passat amb la ZBE. I una bona eina de la lluita contra la contaminació ha degenerat en una batalla judicial que pot acabar tenint un gran cost econòmic per a la ciutat i pot ser un fre per a les necessàries polítiques mediambientals.

La judicialització de la ZBE lamentablement no és una excepció. La pèssima gestió administrativa i les irregularitats freqüents d’aquest Ajuntament ens estan costant molts diners, molts endarreriments i molts problemes que paguem tots plegats. Hem vist com diversos projectes han acabat judicialitzats, i sovint amb decisions judicials contràries a l’equip de govern de comuns i PSC. Per exemple, ho hem vist amb el PEUAT, ho hem vist amb la Casa Buenos Aires de Vallvidrera i ho hem vist amb el projecte hoteler a Santa Madrona. I aviat ho veurem amb la reforma de la Via Laietana, un dels més grans despropòsits urbanístics que es poden imaginar.

La judicialització de la Zona de Baixes Emissions lamentablement no és una excepció

També és possible que la Superilla de l’Eixample acabi judicialitzada. I això és possible perquè l’Ajuntament ha començat a licitar les obres sense tenir aprovat el projecte. La Superilla és un projecte que no té cap urgència, però Ada Colau té pressa per tenir-lo enllestit abans de les eleccions municipals i per això tira pel dret, vulnerant la Llei d’Urbanisme de Catalunya i menyspreant de manera flagrant els processos participatius dels quals el propi Ajuntament fa bandera. No hi incorpora un pla de mobilitat, que seria el mínim exigible, ni tampoc estudis sobre l’impacte real que la peatonalització tindrà sobre el trànsit i sobre l’activitat econòmica i comercial. La Cambra de la Propietat Urbana ja ha demanat que s’aturin les obres per les greus irregularitats. Per exemple, com és possible que el termini que tenen les empreses per presentar ofertes per a les obres acabi abans que el termini que tenen els veïns i les veïnes per presentar esmenes i al·legacions al projecte? Això genera una gran inseguretat jurídica i és un menyspreu als ciutadans i ciutadanes que vulguin fer-hi aportacions.

Estem acostumats que comuns i PSC governin d’esquena a la gent i a l’oposició, però governar d’esquena als procediments més elementals és una indecència perillosa que es pot acabar pagant molt cara. Comuns i socialistes tiren pel dret amb una gran frivolitat, però hem de ser conscients que ens arrosseguen a tots amb la seva irresponsabilitat.

Elsa Artadi, presidenta del grup municipal de Junts a l’Ajuntament de Barcelona

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram