Parlo des de la perspectiva d’una malalta d’asma, no fumadora.
Jo opino que no calia canviar la llei del tabac; ja s’han gastat molts diners en habilitar zones per a fumadors i no fumadors, i ara no els serveix de res haver-ho fet. En molts bars i restaurants de Barcelona existia la possibilitat d’escollir. Actualment no hi ha ningú dins dels bars, com que s’ha de sortir al carrer per poder fumar, les voreres estan plenes de burilles.
A mi, particularment, quan passo per davant d’una colla de fumadors, em molesta el fum que desprenen dels seus pulmons i de les seves cigarretes. Abans no em molestava, ja que eren dins dels bars i podia passejar tranquil·lament; si entrava en un bar i quan volia fer-ho, ja sabia a què m’exposava. Ara en contra m’ho trobo a cada pas que faig.
Si havia d’anar a algun bar, escollia la zona de no fumadors. En alguns barris per no dir tots, hi ha bars cada 15 metres amb homes parats o jubilats prenent cervesa i, ara, per postres, fumant a la porta a peu dret i no pas a la terrassa, que en alguns casos no n’hi ha.
La imatge del meu barri ha canviat. No és un barri precisament ben educat, net i polit, cada cosa que sobra es llença a terra i ja només faltaven les burilles.
Núria Sendra. Barcelona
