Torna la Filosofia als instituts. Una assignatura que havia estat apartada dels temaris ara serà obligatòria durant els tres últims cursos, com a matèria comuna, amb accent als continguts ètics i també a la història. Hi ha qui es pregunta: Per ser una assignatura “maria”, per què serveix? Els programes són per aconseguir un títol, en una societat que opta pel màxim benefici material, deixant de banda altres valors com els socials i culturals. No serà que la filosofia ens farà nosa?

No transcendim més enllà de les nostres necessitats més peremptòries. Tenir una bona feina i ben pagada, família, menjar bé, estones d’esbargiment, amistats, un bon cotxe i una casa de segona residència, i potser poder exhibir-nos davant dels que ens envolten.

I ja està? Nosaltres som el centre del món i el món el centre de l’Univers. Aquesta petitona esfera, una molècula de polsim en l’espai infinit, ho és tot per a nosaltres i aquí s’acaba el bròquil, no donem per a més. No es tracta de rememorar les classes de “Merlí” d’una sèrie televisiva. Veure la multitud d’actes programats a la Ciutat Oberta Biennal de Barcelona dona pistes de cap a on va o hauria d’anar la nostra societat dins del món global en el qual estem inserits. L’assistència de 20.000 persones és un èxit esclatant i un bon auguri que la nostra societat és viva i es compromet a pensar, perquè amb el pensament autònom i crític de tots nosaltres, especialment dels joves, és com podrem aconseguir, en el futur, una Catalunya millor.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram