Després de veure la injusta i inapropiada pèrdua d’escons de CiU, a causa de les no volgudes però obligades retallades, a indigestos pactes amb el PPC i a la brutícia abocada des de Madrid, i que situa Esquerra Republicana com a segona força del país, voldria demanar al senyor Junqueras que compleixi el que va dir en campanya. Que sigui un amic i aliat lleial, que doni suport al senyor Mas i cerqui acords amb la resta de partits sobiranistes per travessar junts el camí tortuós i ignot cap a l’Estat propi. Que no es refiï dels cants de sirenes ni dels llops disfressats de xais. La fita és la nació catalana.
Així mateix, voldria ressaltar la dignitat, la valentia i el coratge que va demostrar el senyor Mas convocant aquestes eleccions, en les quals tenia poc a guanyar i molt a perdre, cosa que malauradament s’ha produït, tot i ser el vencedor.
El president Mas s’hagués pogut passar els dos anys que li quedaven de mandat trampejant i badocant, com fa el senyor Rajoy, sense jugar-s’hi res. Però, se la va jugar, va escoltar la gent, i ha rebut i rebrà atacs, insults i amenaces per molts costats. Això ho ha de reconèixer tothom, fins i tot els seus contraris. Ara, toca allò del seny, pensem en el bé i en el futur de tots, només fent pinya ho aconseguirem. La nostra terra ens ho demana.
Llúcia Naspleda Gòtic
