Lletges, molt lletges, les paraules de resposta del president Sánchez al diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián amb la clara intenció de llançar tota la porqueria possible contra Catalunya, segons ell, la regió més rica d’Espanya i, per tant, amb l’obligació de ser solidària amb les més pobres. Com és que mai es refereix a Euskadi i Navarra que, aquestes sí que ho són i de llarg, les riques de debò, mercès als concerts econòmics que tenen reconeguts i blindats per la Constitució? Per quina raó no es publica si contribueixen a la caixa de solidaritat i en quina proporció? Això si és que alguna forma de contribuir-hi tenen.

És evident que el senyor president desconeix la realitat catalana, on hi ha milers de famílies que han de viure, pràcticament, de caritat. On els menjadors de Càritas estan pràcticament plens cada dia. On la pobresa energètica ofega una quantitat tan gran de persones que ens hauria d’avergonyir. On els desnonaments ja són el pa de cada dia… I un llarg etcètera que no esmento per manca d’espai. El senyor president es veu que no s’ha informat amb el seu representant del partit a Catalunya, aquell personatge que va cridar: “Pedroooooo, líbranos del P.P…..!!!”, així com tampoc amb la senyora delegada del govern Teresa Cunillera. Està clar que no se n’ha informat. O tampoc té cap interès a fer-ho, que és el més probable.

Mentrestant, en aquesta terra “tan rica” les obres públiques, a càrrec del Ministeri de Foment, segueixen aturades o avancen a pas de tortuga perquè no hi ha pressupost. Se li ha de demanar què en fa dels més de quinze mil milions d’euros que marxen, cada any, cap a la hisenda espanyola. Potser per finançar els concerts bascos i navarresos? És una possibilitat.

En fi, després que no s’estranyin del vuitanta per cent de catalans que demanem un referèndum. Som un poble molt pacient i pacífic però potser que no estirin tant la corda, no sigui que es trenqui, cosa que mai voldríem que acabés passant.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram