Sembla que sigui mentida, sembla que estem adormits, no ens movem, ni tant sols alcem la veu, baixem el cap i seguim caminant com si no passés res, ens insulten i fem oïdes sordes, ens bufetegen i hi posem l’altra galta, se’ns enriuen i baixem el cap i empassem saliva. Aquesta és la nostra reacció davant de les agressions constants i diàries que rebem per part del govern espanyol i de molts espanyols.
En aquest moment ja no podem seguir fent oïdes sordes i utilitzar com excusa el seny, ara hem de despertar-nos i reaccionar, deixar el seny a un costat i fer servir d’una vegada la rauxa i enfrontar-nos amb els nostres agressors. És clar que els polítics han de fer el seu paper i lluitar amb les seves armes, els documents i les paraules, als tribunals i a les seus parlamentàries; però nosaltres, els ciutadans, hem d’emprendre altres tipus de lluites, més o menys dures, i amb això no estic dient en cap cas, violentes.
Hem d’empènyer als polítics i recolzar-los per tal que se sentin motivats per poder iniciar una lluita sense treva que faci sentir arreu del món les paraules que surten del cor de Catalunya. No podem permetre que una colla d’indesitjables aprenents de xarlatans pretenguin i iniciïn el tràmit un recurs per anular una declaració del Parlament de Catalunya.
No podem permetre que un bocamoll compari al president del nostre país amb Adolf Hitler.
No podem permetre que un ministre inepte, calçaces, incompetent i fill de militar falangista i membre de l’Opus Dei, menteixi i amenaci als nostres Presidents. No podem permetre que un altre ministre aprenent de comptable pretengui ensenyar-nos com hem de controlar i dirigir les nostres finances mentre a ell se li escapen els sobres amb bitllets de 500 euros del seu propi partit cap a destinacions incertes però molt ben controlades.
No podem permetre que una vicepresidenta ens expliqui el que hem de fer amb les nostres empreses, amb els nostres treballadors o amb els nostres estudiants mentre ella és totalment capaç d’inventar nous tipus de contractacions laborals que revolucionen el món del Dret Laboral.
Com veuen a aquesta gent, que són els dirigents d’Espanya, des de la resta del món? Hem de pensar que el món en posa a tots en el mateix sac, i diuen -mira que fan aquells espanyols- i ens posen a nosaltres dintre del mateix sac.
Jo no vull estar en el mateix sac que cap espanyol, ni tant sols del més sant, bo i caritatiu dels espanyols; jo vull que em posin en un altre sac, jo vull estar en el sac dels europeus.
Catalunya sempre ha estat Europa i mai no ha volgut estar Espanya, on fa 300 anys que hi és per la força de les armes i altres pressions, com l’econòmica, no ho oblidem.
Catalunya desperta i revelat!
Per Màrius Martí / Lector
