Aquesta no és una crisi del sector turístic. És una crisi de salut global. És cert que el turisme, com tants altres àmbits, s’ha vist especialment afectat per una paràlisi sense precedents provocada per l’emergència sanitària de la Covid-19. Les restriccions de mobilitat i el tancament de fronteres per frenar l’expansió de la malaltia ha comportat una caiguda de la demanda turística superior al 70% a tot el món, segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). L’organisme internacional calcula que ens caldran entre 2 i 4 anys per recuperar les xifres que teníem l’any 2019.

Sens dubte, aquesta no és una bona notícia ni per al sector ni per a l’economia global, però cal insistir a dir que aquest no és un problema estructural ni una crisi específica de la ciutat de Barcelona. De fet, abans de la pandèmia podíem afirmar que la ciutat comptava amb un sector turístic competitiu, amb una oferta i serveis ben valorats i amb un índex de demanda òptim. A més, des del 2011, Barcelona ha aparegut cada any en el rànquing de les 20 ciutats més atractives del món per al turisme internacional (Global destination cities index de Mastercard).

Ara, per motius de força major, ens hem trobat davant una Barcelona molt més buida, no només amb hotels que han hagut de tancar i restaurants que només funcionen a mig gas, sinó també amb tot el conjunt d’empreses relacionades amb el turisme –des de comerços o equipaments culturals fins a empreses de transport– que també pateixen aquesta crisi. Ara és, doncs, un bon moment per fer-nos la pregunta: és aquesta la Barcelona que volem?

Els últims anys han sorgit veus extremadament contràries al turisme i s’ha arribat a assenyalar el sector com un seriós perjudici per a la capital catalana –i per a moltes altres ciutats i destinacions turístiques–. Crec que davant d’aquesta absència turística sobrevinguda ja no hi pot haver discussió: el veritable perjudici és no tenir turisme.

Com a sector i com a destinació, tenint en compte la situació excepcional que vivim, hem de ser capaços de continuar treballant per una recuperació i consolidació construïdes sobre la sostenibilitat i l’ètica del turisme. Però tinguem-ho ben present: aconseguir un turisme responsable i sostenible només serà possible si totes les empreses i professionals que en formen part ressorgeixen.

EL TURISME QUE VINDRÀ
Els efectes de la crisi en el futur del turisme poden ser més dels que imaginem. La destrucció d’empreses i de llocs de treball ens porta a una oferta més pobra i menys variada. Amb ells es destrueixen valors diferencials de la ciutat: el petit comerç, serveis turístics únics i una oferta gastronòmica, fins ara, envejable.

És aquesta la Barcelona que volem? El veritable perjudici és no tenir turisme

És més, aquesta pandèmia ens portarà canvis més profunds, fins i tot, en el comportament de la demanda. Mentre que el triomf del teletreball i del comerç electrònic deixen els grans esdeveniments i el futur del MICE o turisme de negocis en l’aire, la por i la inseguretat de la societat poden marcar en bona part la tria de destinacions.

El futur del turisme passa, en aquest moment, per la supervivència de les empreses, sí, per resistir la crisi i fer equilibris de tresoreria i de gestió de costos. Ara bé, que els arbres no ens tapin el bosc. El futur del sector també exigeix impulsar la innovació i la digitalització per fer recerca aplicada i per apostar per la formació i la preparació, no només dels professionals que s’incorporaran al sector en un futur, sinó també dels que ja en formen part. Aquest moment és, també, una oportunitat per formar-se i estar preparats per reconduir els reptes que vinguin. Si només ens centrem a salvar-nos a curt termini, el futur serà igualment incert.

LA COL·LABORACIÓ, PRIMORDIAL
La pandèmia ens deixa una situació complexa, però també algunes lliçons que ens han de servir per al futur. Haurem d’aprendre a enfortir i diversificar el sector per ser més resilients i haurem de ser conscients dels riscos de la internacionalització del turisme. A curt termini, posicionar Barcelona com una destinació segura i aplicar mesures de prevenció a la mobilitat (externa i dins la mateixa ciutat), als allotjaments turístics i a les diferents activitats dels turistes i visitants (restauració, comerç, oci, platges…) és clau per fer front a la recuperació. Redimensionar l’oferta i diversificar la demanda amb criteris de sostenibilitat és un procés de transformació que requereix més temps i esforços. Tanmateix, però, seria un error oblidar-ho. Hem de poder sobreviure, sí, però sense posar en perill el nostre futur a mitjà i llarg termini. Ja se sap: malament va qui no pensa en l’endemà.

La situació de la Covid-19 ens deixa un missatge molt clar: només podrem construir el futur del turisme si deixem de banda diferències i desacords i treballem conjuntament. La col·laboració de tots els agents del sector és imprescindible, però les administracions públiques tenen a les seves mans donar ajudes al sector, implementar mesures i ser, també, flexibles davant els canvis que s’hauran de dur a terme. En aquest moment, amb la mirada posada en el nou Govern de Catalunya, cal remarcar que els nostres representants han de treballar en l’avui, però alhora contribuir a fer possible l’objectiu a llarg termini: un turisme responsable i sostenible.

El turisme aporta valor en termes econòmics i socials i és un dels principals motors de la nostra ciutat i del nostre país. No hi hem de renunciar.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT