La ferreteria Miguel Vert està situada al carrer de Joaquim Costa. Foto: Eix Raval
Els comerços emblemàtics amb més de 100 anys d’història comencen a ser una espècie, no en vies d’extinció, però sí amb uns quants problemes. I no només els que superen el centenari. De fet, aquest març es va fer la primera Jornada Internacional de Comerç Emblemàtic a Barcelona, un esdeveniment que tenia l’objectiu de crear estratègies conjuntes entre Barcelona i les ciutats de París, Roma i Lisboa per preservar el patrimoni comercial europeu.
El carrer de Joaquim Costa, al Raval, té una vintena de botigues de barri de tota la vida i, entre elles, la ferreteria Miguel Vert, que va néixer el 1846 i que, en el seu ofici, és la més antiga de tota la ciutat. Fa ben poc que van celebrar els 175 anys de vida, una fita històrica.
La història del local
Actualment, la ferreteria Miguel Vert ja no pertany a la família que va fer néixer aquest negoci. L’actual propietària és la Maica, que juntament amb el seu marit regenten el taller des de fa 48 anys. El canvi, explica la Maica, es va produir quan l’últim nebot del fundador que quedava viu es va jubilar: “El meu marit és fuster i era client habitual i molt amic d’ell. Quan ens va dir que es jubilava li va oferir el taller”.
L’actual propietària explica que el darrer familiar del negoci original era una persona solitària i que ells eren “pràcticament els únics amics que tenia”. “Era molt gran ja, però no volia que la ferreteria desaparegués”, afegeix la Maica.
Des de llavors que els nous propietaris mantenen el llegat d’un comerç històric del Raval. Però mantenir-lo no volia dir que no canviés res. De fet, la Maica explica que quan van passar a ser els propietaris es van trobar un negoci amb molts elements obsolets: “La vam posar al dia. Vam fer una actualització perquè estigui al servei de les necessitats que els clients tenen ara”.
I és que la ferreteria té un taller on tota la vida s’han fet a mà les eines que els fusters necessiten per treballar la fusta. Actualment, això ho fan màquines i no tot és “tan manual”, explica la propietària.
Exercici de supervivència
Als comerços històrics de la ciutat, i que són molt propis dels barris, cada any els costa més sobreviure, però la Maica explica que a ells els va bé i, de moment, no perillen. Però sí que l’amoïna la situació: “Com a veïna del barri no entenc el poc suport de l’Ajuntament a negocis com el nostre. He vist molts locals desaparèixer, molt patrimoni perdut i cada cop anirà a més”. Un fet que, sens dubte, preocupa tot el comerç local.
