Barcelona és una ciutat bilingüe amb el castellà com a llengua preponderant. Aquesta és la principal conclusió a la qual s’arriba si s’observen les xifres sobre la qüestió.
Un cop d’ull a les darreres Enquestes de Serveis Municipals permet observar com la llengua habitual de la ciutat, el castellà, ho és de més de la meitat dels barcelonins. Segons l’última d’aquestes enquestes, la referent al 2014, la llengua de Cervantes és l’habitual del 55,5% dels barcelonins, mentre que el català ho és del 40,3% dels ciutadans. Aquesta és una realitat que en els últims anys s’ha mogut al voltant d’aquestes xifres, tot i que en els dos últims anys el català ha experimentat un lleuger retrocés. Si des del 2008 al 2012, aquest percentatge va passar del 39% al 43,4%, el 2013 es va reduir al 42,7% i l’any passat va ser del 40,3%.
En el cas de Ciutat Vella, es tracta del districte, juntament amb Nou Barris, on es parla menys català. Segons l’Enquesta de Serveis Municipals de 2014, la xifra de veïns del districte que fan servir el català habitualment és quasi 20 punts inferior (20,9%) que la mitjana dels barcelonins (40,3%).
INFORME SOBRE ELS GREUGES
En l’ús de les diferents llengües que hi ha en un Estat també hi té un paper important l’acció que desenvolupen els governs per promoure i protegir aquestes llengües. En aquesta línia, el Departament de Cultura ha publicat l’informe ‘Greuges contra la llengua catalana 2010-2013’, un document que recull els incompliments de l’Estat envers la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Segons la Direcció General de Política Lingüística, l’estudi “constata la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya”.
El document també assenyala com a greuges de les autoritats espanyoles “la nul·la receptivitat de l’Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa i les dificultats d’ús del català a les institucions europees”. També apunta els “obstacles” que l’Estat posa a l’aplicació del CELRoM, un conveni internacional aprovat pel Consell d’Europa i que Espanya ha firmat.
La Plataforma per la Llengua reivindica el català al Born
La plaça del Born va ser aquest dissabte l’escenari d’una acció reivindicativa organitzada per la Plataforma per la Llengua i 27 entitats de catalans d’orígens diversos amb la voluntat de reivindicar el català com a llengua d’integració.
L’acte va consistir en la col·locació de 300 testos gegants, que simbolitzaven la xifra de llengües que es parlen a Catalunya, amb la forma de la silueta dels Països Catalans. L’objectiu de tot plegat, segons van explicar des de la Plataforma per la Llengua, va ser “reivindicar el català com a llengua comuna del nou país i com a vertebradora de la diversitat lingüística”. L’acció també va tenir el seu desplegament a les xarxes socials, on molta gent va penjar fotografies amb l’etiqueta #joemplanto.
L’acte, presentat per Quim Masferrer, va comptar amb nombroses cares conegudes de la societat civil catalana, entre les quals hi havia la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, representants polítics de CiU, ERC, ICV-EUiA i PSC i el director general d’Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.
