La recentment ratificada presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, ens cita a primera hora del matí a la Plaça del Sortidor, al cor del Poble-sec, el barri al que juntament amb el de la Satalia ha dedicat tantes hores de la seva vida. Ara és la ciutat sencera la que l’ocupa. I té ganes de parlar-ne.

Com valora aquests primers mesos al capdavant de la FAVB?
Positivament, perquè la condició que vaig posar quan vaig assumir la presidència va ser que aquesta fos molt col·legiada i molt compartida per la junta i puc dir que està sent així.

Està sent difícil rellevar Lluís Rabell?
Sí, perquè és una persona d’una gran talla política. I li hem de reconèixer la feina immensa que ha fet per a la FAVB. L’ha situat com un actor principal de la ciutat amb el qual tothom hi compta.

A banda de la presidència més coral que ha citat, en què es diferencia la FAVB d’Ana Menéndez de la de Lluís Rabell?
Bé, també creia que era necessari que tornéssim a mirar cap endins, que analitzéssim com tenim la casa i que establíssim les línies estratègiques per millorar internament. El Lluís ens havia projectat molt cap enfora, però de portes endins ens hem de vertebrar millor i donar molt més suport a les associacions, que és la nostra principal raó de ser.

I de portes enfora, dels cinc eixos de treball que s’ha marcat la FAVB per a aquesta nova etapa quin és per a vostè el més prioritari?
El de les desigualtats socials. Tenim una ciutat molt més desigual del que era. Tenim problemes seriosos en temes d’habitatge, d’atenció social, de gent gran, d’infància… I volem que en aquest mandat i en aquest PAM que ara s’està definint es posi sobretot l’accent en aquest àmbit.

Parlant d’aquest nou mandat, com veu l’acció del govern d’Ada Colau fins ara?
Encara feble, a causa de la situació de feblesa política en què ha estat. Però sembla que tot plegat ara canviarà. Amb el pressupost que finalment s’ha aprovat ja tenim un instrument per poder tirar endavant molts projectes que estan aturats. I esperem que amb l’anunciada estabilitat, fruit de l’acord amb el PSC, la ciutat sigui molt més governable que fins ara.

Li he sentit criticar en alguna ocasió la falta de presència d’alguns regidors en certs districtes. Continua sent així?
Malauradament sí, perquè han d’assumir tanta feina… Esperem que ara hi hagi un repartiment de responsabilitats més equilibrat i que atengui precisament una de les necessitats que històricament ha reivindicat la FAVB: la descentralització del govern municipal. Els Districtes continuen sent uns instruments purament administratius. Cal tenir clar que, si no se’ls dóna poder real, la política de proximitat és impossible.

Vostè és pianista de professió. Quina altra tecla creu que no ha tocat bé el govern fins ara?
[Somriu]. La de la participació. És una tecla sensible i crec que encara està desafinada. S’ha d’ajustar.

Vostès reclamen més i millor participació, però el Decidim Barcelona ha registrat xifres força pobres. Què falla?
Tenim un problema de manca de confiança generalitzada envers les institucions, un individualisme social instal·lat que és difícil de trencar i una conciliació impossible de la vida laboral i quotidiana amb els horaris que tenim plantejats.

No ha faltat promoció del procés per part de l’Ajuntament?
Jo crec que s’ha fet un esforç important de promoció. El que passa és que l’Ajuntament s’ha trobat amb el que nosaltres ens trobem contínuament: costa molt que la gent participi.

Durant aquests mesos se’ls ha sentit poc criticar el govern. Els està sent difícil mantenir l’esperit crític amb un executiu que senten més afí que l’anterior?
Cada cop que ens reunim amb el govern és per criticar-lo. Sí que és cert que hi ha més afinitat i que el d’ara ens el sentim més proper, però la veritat és que continuem posant el dit a la llaga, demanant millores i exigint canvis. Com no pot ser d’altra manera.

Els genera contradiccions?
No gaires, la veritat. El sentit de ser de la FAVB continua sent, com sempre, aquest paper crític. Això sí, també constructiu.