La ciutat, el país i, perquè no dir-ho, el planeta, van viure un 8 de març molt especial. Enguany la commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores no va ser una jornada reivindicativa com les altres, sinó que la jornada va estar protagonitzada per la vaga o les aturades parcials. Sindicats com la Confederació General del Treball (CGT) o la Coordinadora Obrera Sindical (COS) van donar suport a una aturada total de 24 hores (a la qual també es va afegir, entre altres, la FAVB), mentre que els sindicats majoritaris, Comissions Obreres i la UGT, es van adherir a una aturada parcial durant dues hores d’aquesta jornada que va fer que la veu de les dones es fes sentir amb més força que mai.
En aquest sentit, la FAVB considera que “és el moment de començar a dir prou, d’alçar la veu a favor de la igualtat efectiva i de tots els nostres drets” i considera que cal fer-ho a la feina i al carrer i, per això, convidava els homes a afegir-se també a aquesta aturada. La federació denuncia que, encara avui, entre homes i dones hi ha desigualtats clares en aspectes com els salaris (amb una diferència mitjana propera al 25%). Una de les activitats que es va fer el dia 8 va ser un dinar de carmanyola a l’espai alliberat de la Model que va reunir dones de totes les generacions.
La CGT, per la seva banda, acompanyava la seva petició d’aturada amb un manifest. Sota el lema Sense nosaltres el món no funciona, el text denunciava la “mercantilització que explota i esclavitza, sent especialment cruel en les vides i discriminació a les dones”. El text també rebutjava la dificultat en l’accés al mercat laboral, l’assetjament sexual, l’escletxa salarial o les violències masclistes, entre altres. El manifest reclamava que s’equiparin drets i deures i acabava fent una crida final a l’aturada assegurant que “sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció. Volem aturar-nos per aturar el món”.
MANIFESTACIÓ AL CENTRE
Totes aquestes reivindicacions es van fer visibles en una gran manifestació que va arrencar a dos quarts de set de la tarda des de la plaça Universitat i que va paralitzar el centre de la ciutat. La Comissió 8 de Març del moviment feminista va coordinar les protestes, que posaven l’accent en els assassinats masclistes, les agressions sexuals i l’escletxa salarial.
La manifestació va reivindicar “trencar els privilegis d’una societat patriarcal i capitalista, racista i heteronormativa” i va incidir en la capacitat de decisió de la dona sobre aspectes com “el cos i la vida, la justícia social, l’habitatge, la salut, l’educació, la sobirania alimentària i la laïcitat”.
Per tots aquests motius, moltes dones van aturar-se el dia 8, però el manifest que es va llegir deia que “això no comença ni acaba aquest dia” i que la lluita femenina per aconseguir la igualtat continuarà fins que sigui una realitat.
