El feminisme es planteja cap on ha de focalitzar el seu missatge després de la polèmica sentència de la Manada. Foto: Oscar Murillo / Línia

La sentència del cas de la Manada ha sacsejat la societat. Rebuig social, indignació… L’impacte ha estat majúscul. També –i especialment–­ en les entitats i col·lectius feministes, que a banda d’expressar amb contundència la seva oposició a la decisió del tribunal es plantegen quins canvis poden fer a partir d’ara. Cap on han de focalitzar el seu missatge? Han de variar la seva manera d’actuar? Més enllà del debat sobre la possible necessitat de reformar el Codi Penal, apareixen altres qüestions per traslladar a l’esfera pública.

Dolores Pulido, del col·lectiu feminista Ca la Dona, afirma a aquesta publicació que “replantejar” no sap si és ben bé la paraula, “però sí que s’han de revisar coses”. “De fet, tenim previst organitzar un espai de reflexió per decidir cap on ens hem d’encaminar”, afegeix.

L’EDUCACIÓ, CLAU
Pulido posa com a exemple la necessitat d’insistir en qüestions que van més enllà de possibles reformes legals. “Hi ha d’haver una formació des d’una perspectiva de gènere molt més gran, per exemple en el cas dels jutges, on no s’ha fet mai”, afirma. La integrant de Ca la Dona també remarca la importància de l’educació escolar i considera que a tots els cursos “hi hauria d’haver assignatures sobre prevenció”. Tot i no focalitzar el seu discurs en les qüestions legals, també demana que les lleis contemplin que “una violació també es pot produir sense violència explícita”.

Una anàlisi molt similar la fan des de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, des d’on remarquen que caldrà insistir més en la “coeducació, des dels infants fins a la sensibilització ciutadana”. També posen el focus en la necessitat d’una “formació especialitzada dels professionals”.

EL PERILL DE NO DENUNCIAR
Una de les qüestions de les quals s’ha tornat a parlar després de la sentència de la Manada, com ja havia passat en altres ocasions, és el perill que dones víctimes d’agressions físiques i sexuals vegin que denunciar el seu cas pot no servir-los de gaire. Així ho creuen des de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, des d’on diuen que aquesta sentència “pot dissuadir dones de denunciar”. A més, afegeixen que “diàriament veiem quantitat de notícies de dones que havien denunciat, fins i tot de vegades tenint una ordre de protecció, i que acaben assassinades”.

ACOMPANYAMENT
Més enllà d’aquestes qüestions, des de l’entitat Hèlia Dones, una associació de suport a les dones que pateixen violència de gènere, també consideren que la sentència referma “la necessitat d’un acompanyament a les víctimes durant el seu procés de recuperació i empoderament”. Un acompanyament, fet “de dones per a dones”, on es creï “un espai de seguretat on les dones no se sentin jutjades, sinó escoltades i cregudes”. Uns espais, insisteixen des d’aquest col·lectiu, que són “fonamentals perquè les dones es puguin vincular per rebre acompanyament psicosocial i jurídic, així com altres mesures de protecció per assolir el ple empoderament”.

NO NOMÉS REFORMES PENALS
Pel que fa a les qüestions més legals, tant des de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere com des d’Hèlia Dones creuen que la reforma del Codi Penal és “necessària”, tot i que afegeixen que “ja tenim eines jurídiques que vetllen pels drets de les dones”. El problema, consideren, és la interpretació “de classe, patriarcal, sense formació especialitzada i amb prejudicis i estereotips masclistes” que se’n fa. El que cal, després d’una sentència com la de la Manada, insisteixen, és “visibilitzar aquesta injustícia patriarcal”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram