Un presumpte traficant, fotografiat per uns veïns des de casa seva. Foto cedida
“Al Raval aviat es començaran a veure escenes molt greus”. Aquest és el crit d’alerta que llança Ángel Cordero, el portaveu d’Acció Raval. En una llarga conversa mantinguda amb Línia Ciutat Vella, Cordero es mostra preocupat per la crisi social que ja és aquí i que està provocant el coronavirus.
Malauradament, si toca parla del Raval, de seguida apareix un dels grans problemes que el barri fa anys que pateix: el tràfic de drogues i els narcopisos. Tot i la pressió policial i els múltiples dispositius dels darrers temps, el problema segueix existint i està lluny de resoldre’s. Cordero explica que des de fa unes setmanes també han pogut detectar que estan apareixent campaments en solars abandonats formats per consumidors de droga. Un d’ells està situat a la zona del carrer Peracamps, a baix a les Drassanes.
A banda, afegeix, des de l’entitat sospiten que les màfies que controlen el tràfic de drogues (pakistanesos i dominicans principalment) “s’estan recuperant”. “És molt possible que hi hagi un repunt però serà difícil de detectar perquè van canviant molt les dinàmiques dels punts de venda”, diu Cordero.
El portaveu d’Acció Raval no s’ha cansat de denunciar, tal com ha fet molta gent del barri, que l’origen de la problemàtica dels narcopisos es troba en la deixadesa dels propietaris dels pisos, els bancs i els fons d’inversió. “Les mesures policials estan bé però amb això no se soluciona el problema”, remarca Cordero. El que no pot ser, insisteix aquest veí que es coneix el barri com el palmell de la seva mà, és que les administracions no siguin capaces de solucionar això, de forçar la propietat i aconseguir que els pisos passin a ser habitatge social.
El pany d’una porta forçat. Foto cedida
EL CAS DEL CARRER SALVADOR
De fet, quan les administracions intervenen, en aquest la Generalitat, tampoc hi ha res garantit. Un cas força paradigmàtic de com es fan a vegades les coses és el d’un bloc del carrer Salvador, on fins fa molt pocs dies hi havia tres narcopisos funcionant a ple rendiment. A dia d’avui, per l’acció policial, un ja no funciona i els altres dos ho fan a mig gas. Un d’aquests havia estat cedit pel BBVA a la Generalitat però això no va evitar els problemes.
Al pis hi vivia una dona que es dedicava, a petita escala, al tràfic de drogues. Ella va desaparèixer fa un temps però al pis encara hi ha la persona amb qui ella feia negocis i que segueix traficant. “A vegades hi ha dos nois joves que després se’ls pot veure al carrer passant droga”, explica la Carmela, una veïna del bloc que fa anys que pateix, juntament amb el seu marit i la filla d’ell, el fet de viure en un edifici amb narcopisos. No és que la Generalitat no hagi fet res, perquè hi ha un procés judicial obert, però ja se sap quina és la velocitat a la qual es resolen aquests temes.
El testimoni de la Carmela també és d’aquells que donarien per pàgines i pàgines, ja que fa gairebé tres anys que pateix el problema. Ara explica que, des de fa unes setmanes, viuen més tranquils perquè el tràfic de drogues que hi havia al seu bloc s’ha traslladat gairebé tot al carrer. Aquesta, entre cometes, és la part bona però, com sempre, hi ha un costat dolent. “Quan sortim al carrer ens amenacen i m’han dit coses com Chivata, te voy a matar“, relata aquesta veïna.
Les amenaces es produeixen perquè ja fa un temps que ella i altres veïns van decidir deixar de callar i passar a l’acció. Sempre que detecten moviments de droga no es queden quiets. Fan soroll, filmen, posen pancartes… Que els problemes al carrer són constants ho demostra que, poca estona després d’haver parlat amb la Carmela, ja té un nou vídeo del seu carrer on es veu un traficant corrent, cridant i amenaçant.
La roda dels narcopisos no s’atura. Ara la Carmela viu una mica més tranquil·la al bloc però al seu carrer els problemes són constants, i també hi ha un altre narcopis. I a Sant Antoni Abad, tocant al mateix carrer Salvador, n’hi ha dos més. “El Raval és el nostre barri, fa molts anys que hi vivim i ens agrada”, diu la Carmela. És aquest compromís veïnal amb el barri el que fa que el Raval, amb tots els problemes que té i els que ara vindran, sigui un lloc pel qual val la pena lluitar.
