Un moment de l'entrevista de 'Línia Ciuata Vella' a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. David Campos
L’alcalde Jordi Hereu (1965) entra a la sala i saluda somrient. Abans de seure’s al sofà, però, es posa l’americana on hi llueix l’escut de Barcelona. Des que s’encarrega de l’alcaldia, des del 2006, ha reivindicat el paper dels barris dins de la ciutat. Per això, probablement, veu amb molt bons ulls l’aprovació de la Llei de Barris al Raval sud, ja que permetrà una injecció de diners extra amb els quals dur endavant nous projectes.
Com beneficiarà al barri del Raval la Llei de Barris?
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, durant l'entrevista. David Campos
És important perquè permetrà resoldre temes d’habitatges, ens permetrà seguir millorant des d’un punt de vista urbanístic, i reforçar els mecanismes de cohesió social. Al Raval sud hi tenim elements fantàstics, com la Rambla i d’aquí poc la Filmoteca… Ja hem fet moltes coses, però és important continuar fent-ne. I sobretot destaco el missatge d’aposta que suposa, ja que és un barri on encara hi tenim assignatures pendents.
Quina valoració fa d’aquesta ajuda econòmica extra que reben els ajuntaments?
La Llei de Barris és una de les millors aportacions del govern de la Generalitat en els darrers anys. I demano que no es pari. S’ha de mantenir, perquè mobilitza molts recursos, fa de multiplicador. Com que és una inversió que sufraga el 50% d’una actuació, anima als consistoris a invertir amb il·lusió, perquè saps que l’altre hi posarà la resta. Nosaltres l’hem aprofitat totalment. Per exemple, a Ciutat Vella, tant els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera com la Barceloneta ja l’han obtingut. En particular, per al Raval sud és tot un missatge que això no para, que aquí continuem tenint assignatures pendents d’aprovar i que les volem aprovar. Fins ara hem fet una inversió descomunal, però continuarem fent-la, perquè ens hi juguem molt.
Abans apel·lava a la cohesió social, i a la Llei de Barris per potenciar-la.
Sí, i hi ha altres mesures, com l’ajuda que estem aportant per tal d’instal·lar ascensors als edificis antics. S’ha convertit com una de les mesures més efectives i eficients de cohesió social. En la instal·lació d’ascensors, hem fet una revolució. Em sembla sincerament que és una de les mesures més inteligents que hem fet en aquest mandat. És un dels grans temes de ciutat, ja que permet, per exemple, que la gent gran pugui continuar a casa seva.
El govern de la Generalitat ha canviat de color, com creu que afectarà a la ciutat?
En molts projectes, a partir d’ara haurem d’apretar als d’aquí al davant [la Generalitat]. Per avançar, hem d’avançar tots junts. Per a alguns temes depenem d’ells i ja els hi he explicat: ajust pressupostari, sí, però no em pareu la realitat. Hem de fer l’esforç de seguir impulsant projectes, de no parar malgrat la crisi. El missatge de parar és nefast. A més, jo no l’admeto. Jo, enlloc de parar, accelero en tot allò que depèn de mi.
Un exemple d’això seria l’estació del Tren d’Alta Velocitat de la Sagrera?
La Sagrera permetrà l’aparició d’una nova gran centralitat. Per això, sempre li he donat tanta importància. Ens ho jugàvem tot. Si no hagués estat per l’estació, el barri s’hagués quedat igual durant dècades, amb ferides urbanes, li faltarien motors de transformació. És de les coses de les que em sento més orgullòs. Haver-ho tirat endavant en el marc de la crisi, haver lluitat i aconseguir-ho.
Arran la baixa repercussió que té en alguns sondejos, creu que el barceloní és desagraït amb el seu govern? Com ho viu personalment?
Jo estic orgullós i convençut del que estem fet. A mi no em sentiras mai dir: “Quins desagraïts.”. No. Clar que aspirem i ambicionem guanyar la batalla democràtica del convenciment, però estem orgullosos del que estem fent per a la gent. Ho fem per ells, i amb ells. La crisi econòmica té uns efectes descomunals, i són moments complicats per a qualsevol que tingui responsabilitats polítiques, però a la vegada les exerceixes amb convenciment, amb ganes, amb passió. El sentiment d’agraïment mai ha estat el principal. Conec gent de Barcelona que fa moltes coses per als seus veïns, i no esperen mai l’agraïment dels altres, ho fan perquè hi creuen. Personalment, et dic que aquest és el meu motor. En tot cas, és al contrari, sóc jo qui ha d’estar agraït a la gent, que són els qui ens acompanyen. Les entitats veïnals, les seves reivindicacions, ens ajuden. Aquestes persones no són gent desagraïda, tot el contrari, és gent magnífica. Només tinc agraïment, és un plaer estar amb ells i treballar amb ells cada dia.
