Imatge de l’excavació al carrer de la Fusteria. Foto: Gerard Ullastre/ACN
En el marc de les obres de reurbanització del carrer de la Fusteria, entre els carrers Ample i de la Mercè, al barri Gòtic, s’han documentat les restes de cinc cases d’origen medieval, així com la seva evolució fins a l’enderrocament l’any 1909, i la posterior construcció de la Via Laietana i l’edifici de Correus.
Els treballs han posat al descobert la planta baixa i alguns soterranis d’aquests habitatges, juntament amb un tram del paviment de les Voltes dels Encants, que antigament s’obrien a la plaça de Sant Sebastià i als carrers de la Fusteria i Ample. Entre les troballes més destacades hi ha un paviment ceràmic del segle XIV, així com estructures medievals i postmedievals, incloent-hi pous, dipòsits i xarxes de sanejament.
Restes de tota mena
També s’han recuperat materials arqueològics com ceràmiques de diferents èpoques, elements arquitectònics i decoratius de les cases enderrocades, metalls, restes de fauna i vidre. Una de les peces més singulars és una imatge de Sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, que s’ha trobat al paviment d’un dels habitatges. Les recerques documentals també han permès establir que una de les cases podria haver acollit una de les primeres col·leccions museístiques documentades a la península.
Les restes d’aquesta illa de cases -que té l’origen al segle XIV- es poden relacionar amb les restes de la Font de l’Àngel, de cronologia similar, trobades anteriorment a la plaça de Correus. Tot i que les estructures de la font recuperades eren fonamentacions, la seva importància històrica és destacada, ja que es tractava d’una de les poques fonts públiques de la Barcelona medieval, encarregada d’abastir d’aigua el port i de rebre els primers viatgers que arribaven a la ciutat per mar. Així doncs, la intervenció ha permès aportar nova informació sobre l’ocupació d’aquest espai de la ciutat en cronologies medievals.
El mosaic de Sant Antoni Pàdua que s’ha trobat al carrer de la Fusteria. Foto: Gerard Ullastre/ACN
L’excavació arqueològica ocupa una superfície total de 239 metres quadrats, amb una llargària de 36,7 metres i una amplària de 6,5 metres. Les obres de reurbanització del carrer de la Fusteria també estan permetent recuperar informació històrica rellevant sobre la configuració de Barcelona.
Els treballs arqueològics continuaran fins a completar la documentació de totes les restes i finalitzaran un cop es pugui fer l’anàlisi posterior per part de l’arqueòleg al capdavant de l’excavació. La intervenció està dirigida per l’arqueòleg Toni Fernández, sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat.
Barcelona, una ciutat amb molts anys d’antiguitat
Segons ha explicat l’arqueòloga del servei d’arqueologia de Barcelona, Laia Macià, el fet de trobar-se amb restes arqueològiques era “previsible”, ja que “Barcelona és una ciutat d’antiguitat, especialment la Ciutat Vella”.
Tanmateix, Macià ha matisat que, tot i tenir plànols i saber que en un passat hi havia hagut construccions, “mai se sap fins a quin punt la intervenció urbanística posterior haurà deixat estructures que es puguin trobar”. D’aquesta manera, els arqueòlegs no poden estar totalment segurs del que es trobaran, ja que, com ha assenyalat, “les fonts escrites arriben fins on arriben”.
Sant Antoni de Pàdua, la troballa més singular
Pel que a les troballes, la imatge de Sant Antoni de Pàdua ha sigut la que més sorprès els arqueòlegs pel fet que es trobi a terra. Segons Macià, un conjunt de rajoles policromades com aquest, “acostuma a estar a les parets, i no pas a terra”.
De moment encara no se sap per què la imatge està en aquesta ubicació, però l’arqueòloga ha assegurat que estan fent “feina de camp” per aconseguir entendre el motiu de la seva localització.
