Imatge de la presentació del ‘Compromís Ciutat Vella’ d’ERC, el 26 de febrer de 2020. Foto: ERC

Ciutat Vella és el districte on tot comença. Aquí neix la història de Barcelona tal com la coneixem. També és el districte on comencen problemes que acaben afectant la resta de la ciutat, com ara la gentrificació, la dependència del sector turístic, la pèrdua de comerç de proximitat o la sobreocupació de l’espai públic. En definitiva, fa massa anys que a Ciutat Vella hem començat a perdre ciutat. Aquest districte és l’exemple paradigmàtic de la manca de planificació. Una mancança que ha abandonat el rovell de l’ou de Barcelona en mans del mercat.

La motxilla és massa pesada i la crisi de la Covid-19 ha fet aflorar els grans problemes que existeixen a tota la ciutat, però molt explícitament a Ciutat Vella. Només cal creuar un parell de dades per constatar que en aquest districte plou sobre mullat. En primer lloc, la taxa d’atur ha crescut un 52,6% el darrer any (tot seguit hi ha l’Eixample, amb un 36,7%, i la mitjana a Barcelona és del 35%). En segon lloc, la taxa de contagis de la Covid-19, on ocupem la primera posició de manera destacada amb 352 casos per cada 100.000 habitants (a data de 18 d’octubre).

Cal afegir les dades invisibles, aquelles que no apareixen a les estadístiques. Moltes de les persones que viuen a Ciutat Vella han subsistit gràcies a l’economia submergida o al treball precari. I ara, amb l’aturada econòmica, aquestes persones han acabat fent cua als menjadors socials.

L’anàlisi del moment és clau per prendre les millors decisions. Massa persones en situació de vulnerabilitat, massa comerços tancats, massa problemes d’habitatge, el sector turístic esmicolat per l’escassa demanda i, sí, també cal dir-ho, massa problemes de seguretat. Ciutat Vella, com altres territoris de l’àrea metropolitana, és el caldo de cultiu perfecte per a l’establiment de xarxes d’organització criminal, tant de delictes contra el patrimoni, com de salut pública o tràfic de persones.

Però per fer una anàlisi correcta també és important conèixer i tenir clar quins són els espais d’oportunitat per poder abordar els reptes de manera planificada i ordenada. La Rambla és un exemple clar. S’hi ha fet molta feina al respecte en un context pre-Covid, i probablement s’han d’ajustar coses, però el document d’estratègies a seguir a La Rambla és perfectament vàlid. Per algun lloc cal començar i, en aquest sentit, el projecte de transformació urbanística de La Rambla hauria de ser una prioritat. També cal posar el focus en aquelles peces d’equipament que són clau per generar dinàmiques positives al seu entorn. Sovint parlem de peces importants, en alguns casos de propietat pública, com La Foneria de Canons, i en d’altres, de propietat privada, com El Teatre Principal o l’espai de les Tres Xemeneies del Paral·lel.

Gòtic enllà tenim una altra artèria important de la ciutat de Barcelona com la Via Laietana i entorns, amb diverses peces d’oportunitat com els edificis sindicals o Correus. I també moltes peces de privilegi, propietat de l’Estat, al llarg de la façana marítima. Soc conscient que parlo de projectes de llarg recorregut en el temps i que les urgències actuals no poden esperar. Però també cal anar treballant en paral·lel aquests àmbits per evitar que l’arbre que tenim al davant no ens impedeixi veure la profunditat del bosc.

Cal treballar en un mateix sentit de futur les urgències i la planificació. Hi ha molts eixos que cal treballar, que engloben polítiques d’habitatge, urbanístiques, de millora en la coordinació dels serveis socials, de salut, de seguretat i, en el moment actual de manera també molt prioritària, de dinamització econòmica i comercial.

Hem de recuperar el pols en la restauració i el comerç, alhora que afavorim i impulsem una transformació del model per fer-lo menys depenent del turisme i apostant per la proximitat, però també per la qualitat. També les polítiques d’habitatge són imprescindibles. L’antiguitat dels habitatges a Ciutat Vella obliguen a invertir en rehabilitació i a fer-ho amb criteris d’eficiència energètica. Necessitem la dotació de recursos adequada per poder interlocutar amb els propietaris d’habitatges i locals buits. Perquè a Ciutat Vella un habitatge o un local buit és una font de problemes, malgrat que hauria de ser part de la solució. En algunes ocasions, la solució pot passar per la compra i, en d’altres, per acords de rehabilitació i cessió temporal.

Com a conclusió: cal un instrument potent com ho va ser el Foment de Ciutat Vella i cal un pressupost extraordinari important. Perquè, si seguim fent el mateix de sempre, ja hem vist que no funciona. Si perdem Ciutat Vella, perdrem la ciutat i no ens ho podem permetre. Encara som a temps, però cal actuar ràpidament, i tot això només es pot fer amb lideratge institucional. Malauradament, el govern del districte i de la ciutat no han estat capaços de fer-ho fins ara.

per Jordi Coronas, regidor president del districte de Ciutat Vella i portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona