365 dies passen volant. Això és el que deu pensar l’alcaldessa Ada Colau quan mira enrere ara que s’ha complert el primer any del seu mandat. Va ser el 13 de juny de 2015 quan va prendre possessió del càrrec, després d’haver guanyat unes eleccions municipals que van sacsejar diverses ciutats de l’estat, Barcelona inclosa.
La mateixa Colau va celebrar l’efemèride acompanyada dels seus en una jornada festiva al parc de l’Estació del Nord dissabte 28 de maig. Un dia que va permetre a BComú commemorar amb millor regust de boca un aniversari que institucionalment i políticament parlant ha coincidit amb la signatura de l’acord de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat, a Gràcia. Dos fets complexos i difícils de digerir per la formació de Colau, que fa un any titllava el PSC de “màfia” i donava suport explícit als okupes de Can Vies, a Sants, quan ara ha de fer equilibris per acontentar tant el col·lectiu gracienc com la policia, sense gaire èxit, per cert. De fet, el primer ja els veu establishment i la segona –o com a mínim els seus sindicats– ha tensat notablement la relació amb el govern municipal.
Enrere queda aquella presa de possessió retransmesa davant la multitud que va omplir la plaça de Sant Jaume i aquell primer dia simbòlic de treball antidesnonaments a Nou Barris. “Sóc la mateixa”, reivindica ara Colau després de 365 dies de mandat, admetent però que governar l’Ajuntament li ha comportat més d’una contradicció i que voler canviar la ciutat amb 11 regidors –ara 15– resulta molt més complicat del que podia semblar al principi.
Tot i això, Colau ja ha complert promeses electorals, com la moratòria hotelera, les actuacions de memòria històrica i de revisió del nomenclàtor, la limitació de sous –si bé oficiosament–, l’impuls de la connexió del tramvia per la Diagonal –tot i que amb pocs suports–, el pla de xoc i el pla de barris recentment presentat i també ha capitalitzat el suport als refugiats. Ara bé, queda feina pendent: millorar els processos participatius –crítica de la FAVB–, resoldre la crisi enquistada dels manters, seguir combatent els desnonaments –que no s’han aturat–, cuidar la relació amb els comerciants, resoldre el conflicte amb TMB… I, portes del consistori endins, redreçar la relació amb l’oposició i sobretot amb CiU, amb la qual l’enfrontament és sistemàtic.
Sigui com sigui, potser l’èxit més gran de Colau d’aquest primer any és haver consolidat el seu projecte. Ja ningú dubta que hi ha BComú per estona. L’ombra inicial de la moció de censura queda lluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que, durant tres anys més, segur.
Fre als hotels i pisos turístics
i tensió amb els mantersParlar de Ciutat Vella és parlar, principalment, del debat que genera el turisme. La notícia més important del mandat Colau fins ara ha estat la decisió que el districte ja no pugui acollir més places hoteleres encara que en tanquin. Així ho recull el pla especial regulador (Peuat) que l’Ajuntament va presentar fa unes setmanes, tot i que no ha evitat, per exemple, que al carrer Magdalenes s’hi faci el Catalonia Magdalenes o el polèmic hotel del Rec Comtal. En paral·lel, l’Ajuntament també ha decretat “el creixement zero” dels pisos turístics.
Aquest primer any també deixa la problemàtica de la venda ambulant més enquistada que mai, amb diverses topades violentes entre els manters i la policia i actes de protesta dels mateixos manters contra el govern municipal. Un dels punts d’actuació dels manters és, precisament, la Rambla, el futur de la qual finalment es decidirà a partir d’un concurs internacional. Una altra via que també vol canviar la seva imatge és la Via Laietana. Els seus comerciants han començat a reivindicar la necessitat d’humanitzar aquesta avinguda, tot i que la reforma haurà d’esperar a la següent legislatura.
Pel que fa a qüestions més simbòliques, cal recordar l’aposta que ha fet el Districte amb el canvi de nom del Born Centre Cultural, que des de fa uns mesos és el Born Centre de Cultura i Memòria i busca recuperar la “memòria democràtica infrarepresentada”.
