Ada Colau ens visita quan falten menys de dos mesos per a les eleccions municipals. Fugint del seu vessant més mediàtic, li preguntem pel dia a dia de la ciutat. Parlem de temes concrets, com Can Vies, i també de turisme, urbanisme i transport públic. Una entrevista diferent per conèixer més a fons quina és la Barcelona que vol.

Darrerament s’ha publicat alguna enquesta que la dóna com a possible vencedora de les eleccions municipals a la ciutat. Se sent preparada per ser alcaldessa?
Sí, em sento perfectament preparada, sobretot perquè formo part d’un projecte col·lectiu en el qual s’han implicat centenars de persones expertes en les diferents matèries i barris de la ciutat. De fet, la fortalesa de Barcelona En Comú és que comptem amb la implicació de moltíssima gent que de forma desinteressada i generosa s’ha corresponsabilitzat del projecte. Suposo que això és el que reflecteixen les enquestes.

Se les creu, les enquestes?
Bé, les enquestes sempre s’han d’agafar amb prudència. Però més enllà dels resultats concrets que pronostiquen, crec que el més important és que expressen una tendència molt clara: els barcelonins i barcelonines ens visualitzen com l’alternativa al govern de Convergència i Unió. I també queda clar que el que està en joc són dos models de ciutat.

Quins?
El primer és el de la desigualtat, liderat actualment per CiU amb el suport habitual del PP, i que passa per la privatització, per un turisme fora de control, per les diferències entre barris… I l’alternativa és el de la justícia social que abandera Barcelona En Comú, que aposta per una ciutat més justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una renda municipal complementària.
Sí, per assegurar que no hi hagi cap veí ni veïna amb una renda inferior a la mitjana de la ciutat, que se situa als 600 euros. Cal deixar clar, però, que no és una renda bàsica, sinó un ajut extra que complementaria els que ja presta actualment l’Ajuntament. No estem parlant de repartir xecs, sinó de garantir uns mínims de subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es finançarà aquesta renda?
Creiem que necessitarem uns 25 milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es pot permetre mantenir a mitjà o llarg termini un tipus de mesura com aquesta?
L’Ajuntament té un pressupost anual d’uns 2.500 milions d’euros amb una capacitat d’inversió d’entre 300 i 400 milions. Per tant, si cal ens ho podríem permetre, sí. El que segur que no ens podem permetre és que a Barcelona hi hagi persones que no tinguin els recursos suficients per poder tenir un habitatge, per poder menjar o per poder atendre les necessitats dels seus fills, perquè som una ciutat amb recursos on es mouen molts diners.

Una part important dels quals provinents del turisme. Recentment s’han fet públiques les bases per al Pacte Local de Turisme. Les comparteix?
No comparteixo la forma d’abordar una problemàtica com aquesta. Crec que no es pot fer de forma precipitada per intentar aprovar a corre-cuita mesures electoralistes, que és el que està fent el senyor Trias amb aquest i altres temes. És vergonyós que un mes i mig abans de les eleccions es vulgui fer veure que s’estan fent les coses que no s’han fet durant quatre anys.

Més enllà de les formes, comparteix el fons, però?
Comparteixo que Barcelona té tots els elements per resoldre aquesta problemàtica en positiu. Evidentment, el turisme és un gran recurs de la ciutat i és una molt bona notícia que siguem un centre d’atracció tan important, però el que hem de fer és governar aquest model, democratitzar-lo i posar-lo al servei de la ciutat perquè beneficiï el seu conjunt i no només una part.

Com?
Fent que sigui una font d’ingressos justa que redistribueixi els beneficis i que sigui sostenible, perquè ara mateix no ho és. I per aconseguir-ho cal, primer de tot, fer una moratòria immediata de tots els allotjaments turístics per fer un cens ben fet i poder saber en quina situació ens trobem. I, a partir d’aquí, analitzar amb tots els actors de la ciutat les diferents realitats dels barris i el camí a seguir en cada un d’ells. Perquè no tot s’acaba amb els pisos turístics.

Però sí que són un dels focus més importants dels problemes de convivència veïnal. Quina és la solució definitiva per a aquesta problemàtica?
Bé, no hi ha una única solució. Hi ha alguns barris que no poden suportar cap allotjament més, ni legal ni il·legal, i altres que potser sí. Cal estudiar-ho bé, però, en general, el que hem d’aconseguir és que els habitatges de la ciutat siguin per viure-hi en lloc de destinar-se a usos turístics. Perquè el problema dels pisos turístics no és només de convivència i incivisme, sinó que també fomenten l’especulació immobiliària i l’augment del preu de l’habitatge a Barcelona, que a la vegada és una de les ciutats líders en desnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos turístics tal com els coneixem avui?
Depèn. Barcelona ha de decidir quines són les seves prioritats i per això volem analitzar-ho profundament de la mà de tots els actors de la ciutat un cop feta la moratòria que li explicava anteriorment. Però el que tinc clar és que els pisos no es poden destinar il·limitadament a apartaments turístics perquè aleshores acabarem expulsant els veïns i veïnes dels barris com ha passat, per exemple, a Venècia, que és una ciutat preciosa però on ja no hi ha venecians. I això fa molts anys que ho alerten aquí els veïns de Ciutat Vella, però des de l’Ajuntament no se’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governs anteriors, on hi havia Iniciativa, ara soci seu…
Tampoc. I així ho he criticat públicament. Però en el que ens centrem ara nosaltres és en quina ciutat volem per al futur, no en el passat. I si Iniciativa creu que cal un canvi de model i aposta per una candidatura que ho vol fer possible, amb protagonisme ciutadà i deixant les sigles de banda, benvinguda sigui. Tenim molta feina al davant com per perdre’ns en retrets del passat.

Canviant de tema, darrerament també ha sobrevolat la ciutat l’ombra del jihadisme. Alberto Fernández Díaz (PP) ja ha demanat més “exigència” amb els immigrants… Quina seria la seva política envers aquesta qüestió?
S’ha de ser molt curós amb aquest tipus de qüestions, perquè generen molta alarma social. I crec que és imprescindible separar una cosa de l’altra. És una barbaritat intentar barrejar immigració i jihadisme o qualsevol altre tipus de fanatisme. Dit això, i pel que fa al jihadisme, evidentment tolerància zero. Cal dedicar-hi tots els esforços a combatre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també ha promès que, si és alcalde, enderrocarà Can Vies. Què farà vostè en aquest cas?
A Can Vies, el que cal fer és recuperar la situació originària d’abans de la intervenció violenta per part del govern de Convergència i Unió, que ha provocat el problema actual. Perquè abans no hi havia problema. S’estaven fent les obres de cobertura de les vies sense que l’existència de Can Vies fos un obstacle. Per tant, cal recuperar la situació anterior i reprendre el diàleg amb Can Vies i tot el barri, fixant-nos amb casos d’èxit molt propers com Can Batlló, per poder resoldre un problema que, insisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però hi ha una sentència judicial que n’ordena l’enderroc…
La sentència és conseqüència de la petició del propi consistori. Tal com el mateix Trias ha reconegut públicament, l’enderroc depèn de la voluntat de l’Ajuntament, així que sempre som a temps d’aturar la via judicial i reprendre el diàleg.

Un altre tema de debat a la ciutat és el preu del transport públic. Jaume Collboni (PSC) ha tret pit pel descens que ha aconseguit en el cas de la T-10. Si vostè és alcaldessa, abaixarà les tarifes significativament?
Sí. Creiem que cal, sens dubte, una baixada significativa dels preus i encaminar-nos cap a una política tarifaria que ens acosti més a Europa. Però no només per una qüestió social, sinó perquè això faria molt més atractiu el transport públic i tot plegat acabaria revertint en un augment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més ingressos. Sembla una paradoxa, tenint en compte, a més, l’important deute acumulat que té TMB.
Doncs no ho és. Perquè una millor política tarifària, amb més abonaments anuals, per exemple, serviria per promocionar més el transport públic i, finalment, això acabaria generant molts més ingressos. Si millores el servei i el fas més atractiu, estàs fent una inversió que acabarà generant un millor retorn del que hi ha actualment.

També li volia parlar d’urbanisme. Alfred Bosch (ERC) proposa soterrar les rondes i convertir-les en espais d’ús ciutadà. És viable?
Ho ha pressupostat? Oi que no? Bé, jo no sé si el senyor Bosch té algun as a la màniga que no ens ha explicat, però crec que propostes d’aquest tipus només s’haurien de fer seriosament i acompanyades d’un pressupost. I una cosa així, sabent el que costa fer soterraments o cobertures d’aquest tipus, és absolutament inassumible amb el pressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?
Nosaltres apostem per una gran obra, la més gran de totes:  cohesionar la ciutat. La nostra prioritat serà cosir les ferides obertes que la bombolla immobiliària ens ha deixat, com les obres de la Sagrera o la L9 de metro, per exemple. El que cal fer és solucionar tot això. I si per ara no es pot acabar tot un projecte sencer perquè era desorbitat, com el de la Sagrera, doncs almenys fer-hi actuacions quirúrgiques per millorar la vida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?
Impulsarem nous equipaments, perquè n’hi ha molts de pendents. Per exemple, en aquest mandat no s’han fet escoles bressol noves. Se n’han inaugurat cinc però que ja estaven projectades per l’anterior govern. I, en canvi, sí que s’han prioritzat altres obres que no eren urgents ni imprescindibles, com ara la reforma de la Diagonal o del Passeig de Gràcia, o altres actuacions en zones benestants de la ciutat.

Precisament els veïns d’aquestes zones ens diuen que durant molts anys han estat oblidats. Recorden, per exemple des de Sarrià-Sant Gervasi, que no tenen ni un sol habitatge públic tutelat per a gent gran. No tenen dret a rebre inversions, també?
Per descomptat, però la qüestió són les prioritats. El que està clar és que ha augmentat un 40% la diferència entre el 10% més benestant de la població i el 10% més pobre. I aquesta diferència, que és una barbaritat, és clarament territorial: hi ha barris molt empobrits i altres on la renda s’ha disparat. Per tant, això és el que ens ha de marcar les prioritats. Però fer-ho no vol dir posar uns barris en contra d’uns altres. Vol dir atendre totes les necessitats de tots els veïns i veïnes de la ciutat, però sabent que algunes són més urgents que altres. I això és el que no ha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polítiques més socials que les dels últims 32 anys…
El senyor Trias confon la caritat amb una política de drets. Aquesta és la gran diferència entre el seu model i el que defensem nosaltres. No tinc cap mena de dubte que ha donat molts ajuts. De fet, com més s’han anat apropant les eleccions, més n’ha donat. Però això és una política erràtica. Anar a cop d’ajut no arregla res.

Què caldria fer?
Polítiques redistributives i prevenir les situacions d’emergència. El senyor Trias s’ha limitat a augmentar els ajuts socials a alguns barris, però no les inversions. I aquí és on es veu la diferència entre la política de drets i l’assistencialisme. La gent no vol caritat, vol poder-se valdre per ella mateixa. I nosaltres, com li deia tot just començar, volem fer de Barcelona un referent mundial de ciutat justa i democràtica.

Parlant de referents internacionals, em pot aclarir la seva posició respecte a grans congressos que tenen lloc a la ciutat, com el Mobile World Congress?
Nosaltres apostem totalment pel Mobile World Congress i altres grans congressos, malgrat que se m’han atribuït posicionaments al respecte que mai no he defensat. El que sí que he dit és que crec que l’actual Ajuntament no aprofita prou aquests grans esdeveniments i que s’haurien de reorientar perquè la ciutat se’n beneficiés molt més.

En quin sentit?
Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 50% o fins i tot el 70% de la població no té accés a internet, per exemple. Per tant, ens sembla que cal aprofitar millor aquest esdeveniment per generalitzar l’accés a internet a tots els barris. Hem de tenir una política d’aposta real per les noves tecnologies que vagi més enllà dels anuncis televisius sota el títol d’Smart City.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram