L’entrada al cementiri de Sant Andreu. Foto: Ajuntament
La mort i els cementiris formen part de la nostra cultura, especialment quan hi ha enterrades persones molt rellevants per a la història del districte i de Barcelona. Aquest és el cas del cementiri de Sant Andreu, on descansen famílies il·lustres com ara els Basté, els Fabra o els Guix, i també el santet de Sant Andreu.
Aquest santet és el capellà Francesc Pla, un jove seminarista que va haver d’abandonar la seva carrera per culpa de la seva mare. Segons s’explica al llibre Morts il·lustres als cementiris de Barcelona, quan el bisbe Enric Reig va descobrir que la dona practicava l’espiritisme va amenaçar el fill de fer-lo fora. El noi li va suplicar al bisbe, argumentant que no sempre els testos s’assemblen a les olles, però el bisbe, inflexible, va obligar-lo a renunciar. Poc temps després, passejant pel cementiri, Reig es va trobar amb un enterrament especialment concorregut. Tot encuriosit es va acostar per veure qui era, i va quedar-se esglaiat en saber que el mort era aquell jovenet que li advertia que es moriria de pena si deixava el seminari.
Aquella mort tan dramàtica, sumada a les bones obres que devia fer en vida, el van convertir en un santet molt popular i la gent acudia al cementiri de Sant Andreu per demanar-li favors, sobretot relacionats amb la salut. Encara ara s’hi troben exvots dels seus seguidors, agraïts pels seus miracles.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
