Pròsper Puig: “Hi ha comerços emblemàtics que no es podran salvar”

Pròsper Puig arriba a l’Espai Línia per fer l’entrevista amb aquell estil del clàssic comerciant català que transmet la sensació que va per feina. En el seu cas, és precisament l’experiència que acumula fent la seva feina, la de carnisser, el que li permet reflexionar en profunditat sobre el sector del comerç local, ara que el lidera com a president de la Fundació Barcelona Comerç.

Fa poc ha estat nomenat president de la Fundació Barcelona Comerç. Deu ser un orgull per una persona de la seva trajectòria en el món del comerç tenir aquest càrrec.
Evidentment. I sobretot una responsabilitat, perquè representes una part importantíssima del comerç de Barcelona, 22 eixos comercials. I tinc claríssim que presidim diferents territoris. Ara, per exemple, ho hem vist amb el Pla d’usos de l’Eixample. No podem tenir una visió única de la ciutat, sinó que ens devem a les demandes que fan els territoris.

Se’l pot definir com un comerciant de Barcelona de tota la vida. Què significa, per vostè, això?
El comerç transcendeix l’activitat econòmica, i més el nostre tipus. Jo, que estic molt arrelat a un barri que més que un barri és un poble, Sant Andreu, tinc una relació personal amb la gent que va més enllà que vinguin a comprar. Formem part de la vida de la gent. I durant la pandèmia es va veure moltíssim. Som un actor principal de la comunitat.

Va estudiar a París i coneix altres ciutats europees. Quines són les particularitats del comerç barceloní?
Tenim un model català de comerç molt interessant i el volem exportar, perquè no està gaire reproduït. A París, per exemple, hi ha una empenta molt important per part de l’administració pública. L’Ajuntament té moltíssims locals comercials, per exemple. I permeten que la gent provi el seu negoci abans d’obrir-lo definitivament.

Li deia això perquè actualment les ciutats s’han homogeneïtzat molt, i amb els comerços es veu. Aquí no ens n’escapem d’aquesta tendència…
Nosaltres no som molt diferents que els altres, però el que sí que tenim de diferent és que Barcelona és una ciutat policèntrica. Tenim 10 districtes i barris amb la seva idiosincràsia. I el que dius és cert, però tenim una gran riquesa als barris, també als del centre. I això dona identitat a la ciutat.

“L’excés de turisme no és bo perquè expulsa els veïns i els comerços”

El turisme li fa més bé o més mal al comerç local?
El turisme massificat expulsa el comerç. En canvi, un turisme de qualitat, cultural, gastronòmic preserva una sèrie de negocis. Hi ha coses que s’han de controlar, perquè si no generen més problemes que guanys. L’excés de turisme no és bo, perquè expulsa veïns i comerços i només genera oferta per a la gent que passa cinc hores a la ciutat.

Turisme a banda, en els districtes no tan cèntrics, hi ha algunes zones de les quals us preocupi la seva desertització comercial?
Hi ha dues zones , una d’elles molt cèntrica, que és Ciutat Vella, on hi ha un problema. Hi influeix la pressió turística, però hi ha altres detonants. D’altra banda, hi ha una part de Nou Barris que passa el mateix.

I zones que vagin a millor?
La Marina i Sant Martí, cap a la zona del carrer Cantàbria. I llavors l’Eix Besòs té una gran potencialitat. A la Marina l’efecte Fira és important. Hi ha empreses noves, es fan pisos… Per aquí i la llera del Besòs és on pot créixer la ciutat. A la frontera amb Sant Adrià s’estan fent molts pisos de lloguer a un preu no molt car i es pot crear, si es fa bé, una nova centralitat.

Parlem de Barcelona Comerç. Un dels grans eixos de treball que vol continuar aplicant és el repte de la modernització de l’entitat i de tot el comerç.
Qualsevol entitat que vol sobreviure ha d’evolucionar i abandonar els pensaments anacrònics. El comerç s’ha modernitzat molt i això ha fet canviar moltes mentalitats. I nosaltres hem d’evolucionar tal com ho fa la societat.

Al sector li ha faltat agilitat per adaptar-se als canvis?
Sí. De totes maneres, si parlem individualment, el comerç de proximitat és capaç de detectar qualsevol canvi d’hàbits, perquè tenim el client a casa. Una altra cosa és que l’adaptabilitat es faci.

La digitalització és clau.
Sí, totalment. A la gent, quan parlem de digitalització, li entra al cap un gran marketplace. Doncs no… Hem de començar per on toca. El canvi important va començar amb els Bons Consum. Hi havia molts comerços que no havien tingut mai una tauleta o un ordinador, i ara per primer cop hi ha entrat la tecnologia. No ens posem a córrer perquè ens entrebancarem i caurem. Si a aquesta gent els hi dius que els posaràs un marketplace et diran: “De què m’estàs parlant?”.

És que, precisament, el marketplace que va impulsar l’Ajuntament està totalment aturat…
Ha passat això pel que et dic. Està aturat i es vol fer un pla de viabilitat. L’Ajuntament el va fer amb bones intencions, però jo conec el comerç i no tenim la maduresa digital per tirar-lo endavant. Cal anar pas a pas.

Una de les funcions de Barcelona Comerç és ser garant del model comercial local. Són una mica com en Cruyff, que vetllava per l’estil de joc del Barça.
Sí, exacte. És allò de canviar perquè no canvïi res, preservar l’essència. Mantenir l’esperit, però adaptar-nos als temps, perquè si dones una oferta que no interessa a ningú… Això es veu amb els emblemàtics: n’hi ha que se salvaran i n’hi ha que no hi haurà manera de salvar-los.

Una de les grans prioritats serà aconseguir la Capitalitat Europea del Comerç, que està molt ben encarrilada. Què suposarà?
Pot accelerar moltíssim la transformació del sector, perquè hi haurà recursos i la possibilitat de treballar amb els millors, més les nostres idees que no s’han pogut materialitzar per manca de finançament. Això pot donar una empenta fonamental al comerç de Barcelona.

Per acabar, volíem parlar de tres temes. El primer, la seguretat. La ciutat té problemes d’inseguretat?
Moltes vegades va per sensacions, i les xarxes amplifiquen les coses. Dit això, hi ha moltes Barcelones i hi ha llocs que tenen problemes de seguretat molt greus. Bàsicament, el problema el tenim a Ciutat Vella, com ara al Raval. Als altres llocs el nivell d’inseguretat ha pujat lleugerament, però no crec que sigui determinant perquè la gent vagi o no a comprar a algun lloc.

I amb la neteja?
Barcelona està bruta, molt bruta. No sé si la gent tampoc acompanya… No és fàcil, és cert. Però en general Barcelona és una ciutat que es veu bruta, i teòricament mai s’havien destinat tants diners com ara a la neteja. Alguna cosa falla.

Això el preocupa.
És que hi ha una sensació de degradació. Ara parlem de les escombraries, però la imatge que donem amb totes les persianes pintades, grafitis… Aquí hauríem de posar una mica d’ordre. De cara en forma donem una imatge de ciutat degradada. Semblem aquells suburbis de Nova York.

Per acabar, la mobilitat. Les transformacions urbanístiques que viu la ciutat beneficiaran o perjudicaran el comerç?
Hi ha dos aspectes. El comerç cèntric patirà molt, perquè tenia un gran poder d’atracció sobre gent que venia de fora a comprar. Si els hi poses dificultats, aquesta gent acaba no venint. I això fa que cada cop hagi de dependre més del turisme. D’altra banda, tot el que no és el centre, anem cap a la ciutat dels 15 minuts. Això d’anar al centre d’una forma regular cada cop serà més complicat, sobretot per a la gent que ve de l’àrea metropolitana.

Es vol combatre la contaminació.
Exacte. Però s’ha fet alguna política poc pensada. Hi ha transformacions molt bèsties que s’haurien d’haver consensuat. S’han fet les coses molt de pressa i poc consensuades. El que és cert és que els únics que han aplicat el seu programa electoral són els comuns. A l’Ajuntament no hi ha hagut una coalició, sinó una bicefàlia pura i dura.