Hi ha prop d’un centenar de botigues de souvenirs sense llicència a Ciutat Vella. Foto: Oriol Vàzquez/ACN
Un total de 91 establiments de Ciutat Vella funcionen com a botiga de souvenirs sense tenir-ne llicència. D’aquests, 57 es troben al Gòtic. Són les xifres que va presentar el regidor del Districte, Jordi Rabassa, al Consell de Barri del Gòtic del passat dia 14. Rabassa també va anunciar que s’havien obert una vintena d’expedients sancionadors que ara estan en període d’al·legacions. Però, si els negocis infractors ronden el centenar, per què no hi ha el mateix nombre d’expedients? Doncs la realitat és que la normativa els protegeix.
L’ordenança de comerç permet que el 20% dels productes que ven una botiga no es corresponguin a la llicència que té el local. “La majoria de botigues de souvenirs es donen d’alta com a botigues tèxtils, però després també venen flamenques o figuretes de trencadís”. Ho explica Jordi Bordas, el gerent de l’Eix Comercial del Raval, un altre barri molt afectat per la proliferació d’aquesta mena d’establiments. “Per tant, els expedients que s’han obert deuen ser per a les botigues que superen aquest 20%”, dedueix Bordas.
És per això que confia poc en les mesures que està prenent el govern municipal. “No serviran de res”, preveu. Amb tot, té clar quina és la solució: “Aquest 20% ha de desaparèixer. Fa cinc anys que ho demanem”. En la mateixa línia es pronuncia la directora de Barna Centre, Isabel Rodríguez, que creu que “la reacció de l’Ajuntament arriba tard i no és suficient”.
Als antípodes d’aquests posicionaments hi ha el de l’Associació de Negocis Turístics de Catalunya. El seu president, Alok Lahad, ha dit a betevé que les botigues de souvenirs se senten perseguides.
Un problema més general
“Les botigues de souvenirs són una expressió del problema, però no són l’únic problema”, alerta Rodríguez. Més enllà d’aquesta mena de negocis, es mostra preocupada per “una determinada fórmula comercial”. En aquest sentit, assenyala les anomenades “botigues de repetició”. “Hi ha establiments que fins fa un any i mig no existien i ara n’hi ha quinze d’iguals”, afegeix. Entre els exemples que cita hi ha els locals que venen carcasses de mòbils, productes derivats del cànnabis o, fins i tot, espardenyes.
Tant Rodríguez com Bordas denuncien les conseqüències que té aquest model de negoci per al comerç local. “Tot això fomenta l’augment dels lloguers i, per tant, l’expulsió del comerç tradicional”, diu el gerent de l’Eix del Raval. Per traduir el problema en xifres, assegura que al carrer Joaquim Costa hi ha una botiga de souvenirs que paga 5.000 euros de lloguer. Rodríguez resumeix aquesta situació amb un concepte: “especulació salvatge”.
