Trobar moments de desconnexió enmig de la rutina i petits oasis de pau enmig de la ciutat són d’aquelles coses que fan la vida més amena i ajuden a tirar endavant. Si això és el que busques, a Vilapicina hi ha un lloc perfecte per a tu, el qual, a més, té el nom més adient per al context actual: el passatge de l’Esperança.

Es tracta d’un dels racons més tranquils de Nou Barris, amb casetes de façana noucentista i pinzellades d’Art Déco. Les finestres i les portes estan decorades amb sanefes i motius florals, mentre que als frontons dels terrats, arrodonits, s’hi veuen grans poms de flors esgrafiats. Originalment, hi havia trenta casetes d’aquest estil, però ara només en queden setze. Per evitar que en desapareguin més, tot l’espai ha estat catalogat com a patrimoni històric.

El passatge està catalogat com a patrimoni històric per protegir les seves casetes de façana noucentista

Els habitatges del passatge de l’Esperança van ser construïts per la Sociedad Cooperativa de Cargadores y Descargadores de Algodón, una cooperativa creada pels estibadors de cotó del port de Barcelona l’any 1925. Precisament, el passatge deu el seu nom a la patrona dels cotoners. El 30 de març de 1926, la cooperativa va comprar els terrenys a la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina. Les cases es van acabar de construir el 1928 i llavors es va fundar la Cooperativa Obrera de Consumo de la Esperanza.

Més endavant, els socis van adquirir un terreny per construir-hi la seu de la cooperativa, a la cantonada del carrer d’Arnau d’Oms amb el carrer de la Jota. Al principi, el local va funcionar com a botiga de queviures, bar i sala de reunions. Posteriorment, van comprar una casa annexa al carrer de la Jota i van aixecar-hi un centre cultural. Aquest edifici, però, va desaparèixer a la dècada dels setanta.

Per tot plegat, a la cantonada del passatge de l’Esperança amb el carrer d’Arnau d’Oms hi ha una placa dedicada a Lluís Jover Castells, cotoner i promotor destacat de la cooperativa i del projecte d’habitatges.

IDEAL PER PASSEJAR
El passatge ja fa anys que es va obrir als vianants, de manera que es pot gaudir de ben a prop de l’arquitectura, l’art i la història que s’alcen a banda i banda del carrer. Passejar-hi és d’aquelles activitats de diumenge al matí que fan afrontar la setmana d’una manera més positiva. Per això, és del tot recomanable perdre’s per l’Esperança (que no pas perdre l’esperança).

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram