Foto: Ajuntament
Construïda a finals del segle XIX i amagada al cor de la Sagrera, la plaça de Masadas és una de les poques places porxades que encara avui queden a la ciutat. Durant el segle XX va acollir un mercat cobert, però poc abans de la celebració dels Jocs Olímpics, a principis de la dècada dels 90 del segle passat, es va desmuntar. L’espai, doncs, és per als veïns, tant del barri i del districte com de la resta de Barcelona.
D’estil neoclàssic, rep el nom de qui va ser el propietari dels terrenys del seu voltant: l’advocat, diputat provincial i senador Pacià Masadas i Teixidó, el qual cediria l’espai a l’Ajuntament. Anys més tard, el seu nebot Josep Enric Coll i Masadas s’encarregaria de coordinar el projecte d’urbanització del recinte, amb la instal·lació del citat mercat, en el qual els pagesos tenien espais per vendre tots els productes i aliments que cultivaven al camp.
Durant la dècada de 1960 es va decidir enderrocar una de les cantonades per construir-hi un edifici nou (de color rosa i sense porxos, que contrasta amb el blanc immaculat de la resta dels edificis), de manera que es va perdre l’aspecte homogeni que Masadas tenia fins aleshores.
El pas del temps, a més, va obligar a enderrocar tota la infraestructura comercial, de manera que al voltant dels porxos (a sobre dels quals hi ha edificis de pisos, també força antics) va quedar un espai diàfan amb una font al centre. És inevitable, per a qualsevol que posa un peu a la plaça de Masadas, no sentir que ha viatjat enrere en el temps o, si més no, que ha deixat la ciutat i que és a un poble.
DIVERSITAT D’USOS
Així, des de fa una trentena d’anys, la plaça és un espai per als veïns, amb bancs per seure, bars i petits negocis als porxos i la font com a elements més identificatius. Aquesta preferència en l’ús, però, no és pas exclusiva; de fet, la plaça havia estat l’escenari d’una fira de joguines antigues, organitzada el primer diumenge de cada mes per l’Agrupament Ferroviari de la ciutat. Ara, però, aquesta fira s’ha traslladat, tot i que no gaire lluny, ja que el seu emplaçament és la plaça de l’Assemblea de Catalunya, al mateix districte de Sant Andreu, malgrat que en aquest cas és al barri del Congrés i els Indians. Molt a prop de la plaça hi ha un altre punt icònic: el parc de la Pegaso.
