Palau del Baró de Quadras

Foto: Ajuntament

Tot el protagonisme del Quadrat d’Or se l’emporten la Pedrera, la Casa Batlló, la Casa Ametller o la Casa Lleó Morera, però hi ha moltes obres modernistes en aquell quadrat no tan conegudes i igual d’importants per a la història de Barcelona. Una d’elles és el Palau del Baró de Quadras (Av. Diagonal, 373), l’actual seu de l’Institut Ramon Llull, i una de les que reuneix més variants estilístiques diferents.

El baró Manuel Quadras va encarregar a Josep Puig i Cadafalch la reforma d’un antic bloc de pisos, però l’arquitecte no va poder resistir-se a fer una reforma integral de l’edifici. Ho va fer entre els anys 1902 i 1903 i el resultat va ser una construcció eclèctica per antonomàsia, que segueix diferents estils arquitectònics tant a l’interior com sobretot a l’exterior.

Combina des de l’estil plateresc propi del nord d’Europa fins al secessionisme vienès, a la façana de Rosselló

La façana principal segueix un estil plateresc que recorda els edificis gòtics del nord d’Europa, on es poden veure flors, escuts heràldics i escultures d’estil medieval, un treball escultòric d’Eusebi Arnau i Alfons Juyol. En canvi, la façana del darrere, que mira al carrer de Rosselló, està dominada per l’estètica del secessionisme vienès, molt més estilitzada i emmarcada en l’estil modernista. A l’interior del palau hi trobem la mateixa voluntat d’eclecticisme: s’hi poden trobar estils tan dispars com el modernisme, el neogòtic i el neoàrab.

El millor moment de l’arquitecte

Els barons de Quadras, Manuel Quadras i la seva dona, Joana Anna Veiret i Xipell, ja sabien què podia passar, perquè Puig i Cadafalch era un dels grans arquitectes del moment, al costat d’Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Montaner, i el seu geni anava molt més enllà dels encàrrecs que li feien. La comanda li va arribar, a més, en el millor moment de la seva carrera. Havia enllestit la Casa Amatller, el Palau Macaya i el Palau Serra (seu actual de la Diputació de Barcelona) i ja tenia al cap les pròximes grans obres, la Casa Terradas i la fàbrica Casaramona (actual CaixaForum). Posteriorment, encara va construir la plaça d’Espanya i va ser un dels artífexs de l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929.

Tot i l’ample repertori, la Ruta del Modernisme reserva un espai per al Palau Quadras, un bon exemple de la llibertat creativa que tenien els arquitectes durant el Modernisme.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram