El nou propietari de Casa Leopoldo amb Rosa Gil. Foto cedida
La història de la Rosa Gil va començar el 6 de març del 1949. La seva mare va trencar aigües mentre cuinava i va parir al mateix altell del restaurant Casa Leopoldo, on vivia tota la família. Filla, neta i neboda única, la Rosa forma part indissociable d’aquest negoci històric del Raval de Barcelona. “Amb set anys ja rentava gots. L’avi em posava un calaix de fusta perquè arribés al taulell”, recorda.
Però Casa Leopoldo va ser molt més que un restaurant: va ser un escenari de ciutat. De la seva cuina van sortir plats per a genis com Dalí, Terenci Moix, Picasso o Vázquez Montalbán. Però també per a figures més ombrívoles. “Hi havia un client fix, el Diego, que tallava el bacallà en el món de la droga”, explica. “Venia tres cops per setmana i sempre volia mariscada, Moët Chandon, gasosa, perquè el xampany era massa sec, i la mateixa taula. Era curiós sentir-lo parlar amb els seus socis: ‘A aquest ens l’hem de pelar’, deia. A nosaltres mai ens van causar problemes. Eren considerats”, afegeix. La Rosa assegura que aquelles escenes semblaven tretes d’una novel·la negra, i que Casa Leopoldo en podria haver inspirat més d’una.
L’expropietària del restaurant també defensa el Raval com a barri digne i viu. “És una llegenda urbana que sigui perillós. Tota ciutat gran té un cert risc, però si no vas despistat, no passa res”, sentencia. El seu avi mai va voler marxar-ne, tot i les múltiples propostes. “Ho va saber fer molt bé amb preus per a totes les butxaques. Sempre vam mantenir un menú econòmic, fins i tot quan el restaurant era ple de noms coneguts i de marisc”, diu la Rosa.
Malgrat la decadència comercial que veu ara al Raval, amb la desaparició del comerç de proximitat i de les botigues de barri, encara celebra la persistència de negocis com la pastisseria Lis o La Estrella.
Un record viu
Casa Leopoldo es va tornar a omplir de noms i rostres coneguts ara fa pocs dies. El llistat de personalitats cèlebres que van participar a principis de juny en l’homenatge a Gil, que va ser propietària del restaurant fins al 2015, feia goig: la xef Carme Ruscalleda, l’escriptor Eduardo Mendoza, l’alcalde Jaume Collboni, l’empresari Joan Gaspart, el novel·lista Jordi Soler i Pedro Balañá, de les sales de cinema de la ciutat, entre d’altres.
Els nous amos de Casa Leopoldo van ressuscitar el restaurant l’any passat amb la voluntat de recuperar l’essència gastronòmica d’un local fundat el 1929 per Leopoldo Gil, l’avi de la Rosa, en ple cor del Raval. Des de llavors, tres generacions van compartir fogons i servei. “Tots vam fer el mateix: servir qualitat i estimació”, assegura la darrera restauradora de la nissaga.
Més d’un centenar de persones es van reunir durant l’homenatge a la Rosa, tot i que se n’esperaven 60. Ella va aprofitar l’ocasió per obsequiar els convidats amb un fado i una cobla, i es va emocionar en retrobar-se amb tertulians i clients de tota la vida. “D’aquí a quatre anys farem cent anys, i estic segura que, amb els nous propietaris, Casa Leopoldo arribarà molt més lluny”, augura.
La Rosa fa un balanç vital marcat per la gratitud. “La vida m’ha tractat molt bé”, relata. Amb tot, la seva història també ha tingut moments durs. El cop més fort va arribar el 1974, quan el seu marit va morir en una corrida de toros. “Va ser terrible. Jo estava embarassada de vuit mesos, i dos mesos després naixia la meva filla”, rememora. Malgrat la tragèdia, afirma que mai li va faltar suport: “La família em va fer costat en tot. El restaurant funcionava molt bé, l’avi havia tingut bon ull per invertir i això ens va permetre viure amb tranquil·litat i tenir una vellesa feliç, envoltada d’amics”.
