El rei de la màgia té 146 anys d’història. Foto: Laura Santos
En ple centre de Barcelona, al número 11 del carrer Princesa, hi ha una botiga que destaca per sobre de la resta. La gent que hi passa per davant gira el cap i se la queda mirant uns segons, encuriosida. D’entrada pot costar d’entendre què s’hi ven. L’aparador està ple de baralles de cartes, de mocadors de colors lligats un darrere l’altre, hi ha el cap d’un dimoni i també capses que anuncien “50 Jocs de Mans”. Té una estètica arcaica i gairebé esotèrica, i des de la façana et mira fixament la il·lustració d’un home amb turbant emmarcat per un signe d’interrogació i un dau. Tot sembla estrany, com d’una altra època. Aviat, però, qualsevol mena de dubte es dissipa només llegint el gran rètol de sobre: El rei de la màgia. Casa fundada el 1881.
A la metròpoli no és atípic trobar-hi botigues que venen “màgia”. La majoria es concentren a Barcelona, i avui dia n’hi ha quatre: 3 de Trebols, Mágicus, Selecciones Mágicas i la que ens ocupa, El rei de la màgia. Si bé totes tenen les seves particularitats, aquesta última té una llicència que ningú més pot atribuir-se: amb una trajectòria de 146 anys d’història, és la botiga més antiga del món que es dedica a la venda i a la construcció d’articles d’il·lusionisme, així com a donar classes en la matèria i a fer espectacles privats.
Un llegat centenari
Quan diem que és la botiga més antiga del món no és cap exageració. Segons la documentació que es conserva, l’establiment actual es va fundar l’any 1878, quan el barceloní Joaquím Partagàs –un dels mags més importants de l’il·lusionisme català i espanyol– torna a la capital catalana després d’actuar en grans ciutats de Sud-amèrica com ara Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro. D’aquesta manera, s’assenta a Barcelona, compra el local després de la mort sobtada de l’antic propietari i el bateja amb el seu nom artístic: El rei de la màgia.
Si bé la façana és la mateixa des dels seus inicis, cal destacar que la data original de la fundació no és la que consta al rètol de l’entrada. Tal com expliquen des de la botiga, l’any el va canviar l’il·lusionista Carles Bucheli –conegut com a Carlston–, el successor de Partagàs, en el moment que va adquirir el negoci i va renovar l’establiment. Els motius pels quals va fer aquesta modificació són desconeguts, però s’intueix que provenen de la preferència del mag per l’estètica d’un número cap i cua, així com pel seu “rerefons esotèric”.
Casualitats de la vida, Bucheli mor el 1981 i, en aquest cas, heretarà el negoci Josep Maria Martínez, un gran admirador de la botiga i que des dels 14 anys freqüentava el local oferint el seu ajut a Bucheli. Tot i que sempre rebia negatives per part del mag, això no el va frenar a l’hora de posar-se al capdavant de l’establiment després de la seva mort, en veure perillar la continuïtat del projecte. De la mateixa manera que Partagàs i Bucheli, Martínez es va dedicar a vendre tota mena de trucs de les arts il·lusòries i, a més, també va formar part del món de l’espectacle màgic.
Ara, 146 anys després del seu naixement, el llegat d’El rei de la màgia no només es manté viu, sinó que continua expandint-se i adaptant-se als nous temps de la mà de l’actual propietari, Pau Martínez, fill de Josep Maria Martínez.
Un mag del seu temps
Martínez fill va agafar les regnes del local seguint les passes del seu pare, el tercer propietari de la botiga. En el seu cas, el món de la màgia l’ha acompanyat d’ençà que era petit i, en ser un negoci familiar, els trucs de cartes i els espectacles il·lusoris sempre han format part de la seva vida. “Des de petit ajudava a la botiga per guanyar-me la paga”, explica Martínez, afegint que “va ser un projecte que fins als 20 anys no sabia si entomar”. Tot i això, un dia va saber que volia endinsar-se en aquest món i, des d’aleshores, ha seguit les seves pròpies passes com a mag i propietari.
Ell, doncs, continua el relleu de la botiga preservant l’essència que Partagàs, Bucheli i el seu pare també es van encarregar de cuidar. És així com Martínez destaca que el negoci segueix “fabricant productes únics”, però que també es manté relacionat amb el món de l’espectacle, amb actuacions exclusives a la rebotiga a càrrec de l’il·lusionista Pere Rafart. Cal mencionar, per exemple, les sessions a porta tancada que han fet a grans figures del món del cinema com Woody Allen i Leonardo DiCaprio.
Tot i això, Martínez, com qualsevol bon mag, també ha sabut adaptar-se als nous temps. El principal distintiu de la seva generació és el tracte personalitzat amb el client, cosa que ell mateix assegura que s’acaba convertint “en tota una experiència”. “Normalment, la gent que arriba a la botiga és un perfil que, o bé vol un joc de màgia nou, o bé es vol iniciar en aquest món”, explica, afegint que la seva feina és “assessorar el client, adaptar-se al seu nivell de coneixement, fer el truc i, si acaba comprant el producte, explicar-li com funciona”.
Per a Martínez, tant el fet d’assessorar com el de revelar la mecànica de la il·lusió és molt important, ja que “a la màgia sempre hi ha hagut molt secretisme, però des dels darrers 15 anys internet l’ha democratitzat”. És per això que, si bé durant els anys de Partagàs el secret dels seus trucs només estava a l’abast d’uns pocs, avui dia les plataformes digitals s’han encarregat de disseccionar i explicar pas a pas centenars d’aquests artificis.
La màgia a l’era de YouTube
Si les xarxes socials desvelen els misteris de la màgia, això vol dir que aquesta acabarà morint? Martínez no ho veu així. De fet, ell defensa que internet ajuda a generar més afició cap a l’il·lusionisme. “Abans, si algú volia accedir a aquest món, només podia fer-ho a través d’un amic, d’una botiga o, fins i tot, a la biblioteca”, relata. Ara mateix, però, “tal com passa amb qualsevol altre hobby, només cal entrar a YouTube i mirar tutorials”, exemplifica el mag.
Així doncs, i tot i que pugui semblar que les xarxes socials poden fer perdre la feina als negocis de màgia, en certs aspectes els pot acabar ajudant. “Quan el nen que s’ha aficionat a la màgia a través d’internet topa amb informació confusa i poc organitzada, s’adona que necessita algú que el pugui guiar. I és aquí quan acaba venint a la botiga i nosaltres l’ajudem”, reflexiona Martínez.
De totes maneres, però, el propietari també reconeix que aquestes plataformes són una “arma de doble fil”. “Hi ha una part d’internet que s’encarrega d’explicar els secrets posant èmfasi en la didàctica, i el que volen fer és transmetre coneixement per a tota mena de públics. Altres, però, només volen estripar-ho, i és aquí on fan mal”, conclou.