La Traginera, la comunalitat de Ciutat Vella, ja ha fet activitats per donar-se a conèixer al Raval i començar a resoldre necessitats als barris. Foto: La Traginera
L’aparició de nous projectes que busquin la recerca de formes d’economia alternativa i sostenibles, potenciar el comerç i consum de proximitat, reforçar el teixit social i la solidaritat entre veïns i veïnes, a més de tota mena de projectes ecològics, són iniciatives que estan creixent els darrers anys. Tot plegat per intentar combatre l’expansió inevitable d’un sistema global que escombra tota mena d’identitats, a banda del medi ambient, un altre dels grans cavalls de batalla.
A Ciutat Vella ha nascut un nou projecte d’aquest estil. Es tracta de La Traginera, una iniciativa de formació i d’acompanyament per a la dinamització econòmica urbana, orientada a enfortir i ampliar el teixit econòmic comunitari i de proximitat. És a dir, es vol impulsar l’economia social i cooperativa del districte. Cal matisar que, tot i que sigui per a tota Ciutat Vella, el naixement de la comunalitat urbana al districte ve del fort teixit associatiu i bagatge comunitari del barri del Raval. I per a fer-ho possible, darrere de La Traginera hi ha cinc entitats del districte que ho han tirat endavant: la Fundació Tot Raval, la Fundació Surti, les cooperatives Colectic i Impulsem, i La Boqueria estudi d’arquitectura.
Cap a on tirar?
El projecte es va presentar a mitjan octubre en el marc de la Biennal de Pensament de Barcelona i, ara, uns dos mesos després, La Traginera es troba encarant el final de la primera fase del seu assentament. I és que, tal com explica la cap de comunicació de la Comunalitat, Sara Jaramillo, abans de l’estiu van començar a organitzar-se internament per saber cap on tirar. Jaramillo afegeix que la primera fase és molt important perquè “és el moment de fer una anàlisi de les necessitats del barri i de construir aliances amb les entitats socials i associacions de veïnes per després començar amb les accions”.
“Volem enfortir el que ja tenim i que hi hagi una governança des de la comunitat”
Per a fer-ho, La Traginera centra la seva cerca de les necessitats veïnals en tres eixos estratègics: habitatge i cooperació; alimentació i suport mutu; i espais comuns i participació comunitària. Un cop detectades les necessitats i els projectes que voldran tirar endavant, comença la feina de donar-se a conèixer al barri perquè el teixit social sigui conscient de la seva presència –és el tram pel qual passa actualment el projecte– per començar a fer les primeres accions de cara al públic i passar així a la segona fase del projecte. Un cop comencin a tirar endavant els diferents projectes, com per exemple el #RavalKm0, que va consistir en el disseny de les llums de Nadal del barri fet per una dotzena d’infants de la comunitat gitana, i la iniciativa estigui consolidada al Raval, començaran a expandir-se per la resta de barris del districte.
Empoderar les comunitats
Al final, més enllà dels objectius de cooperació i de feina conjunta, el que resumeix tot el projecte és aconseguir que les comunitats dels barris s’empoderin per ajudar-se les unes amb les altres i funcionar de manera autònoma a l’hora de resoldre conflictes, necessitats o buscar innovacions.
“Volem enfortir el que ja tenim i reforçar el benestar col·lectiu, que hi hagi una governança des de la comunitat”, explica Jaramillo. Per exemple, el 15 de desembre van organitzar la Formació per la diagnosi per un habitatge saludable i sostenible, una activitat on van facilitar pautes per detectar possibles casos de vulnerabilitat relacionats amb l’habitatge i quins són els criteris mínims que qualsevol persona ha de tenir garantits.
Una altra de les preocupacions de la comunalitat és generar ocupació per a tothom que ho necessiti. I assolir-ho entra dins dels objectius de cooperació entre les comunitats. En aquesta línia, explica Jaramillo, es volen fer jornades d’economia social de suport mutu o formació per a treballadores de la llar.
Tot plegat és una manera d’enfrontar-se al poder del capital i les desigualtats que pot generar a partir de petites comunitats que intenten fer les coses d’una manera diferent, però sobretot treballant en xarxa. Per últim, Jaramillo es mostra satisfeta perquè afirma que han tingut una bona rebuda i que estan convençuts que projectes com aquest –que potencia la Generalitat a tota Catalunya– acabaran consolidant-se i sent imprescindibles als barris.
